De vegades plou. Avui no ho sé, perquè això ho vaig escriure fa pocs dies, precisament un dia molt asollellat. Aquell dia pensava en la pluja i en el meu petit arbre.

A una amiga meva li agradaven els dies grisos i plujosos. A mi no m’havien agradat mai però amb el pas dels anys, a mesura que m’he anat fent gran, he après a apreciar-los-. Ben observats s’en pot treure molt d’aprenentatge.

Quan plou creixen les fulles dels arbres. Arbres com el del nostre jardí que el vam plantar fa dos anys i mig. M’encanta observar-lo, veure com es fan les flors i com intenten sortir les fulles. M’impressiona veure com canvia d’un dia per l’altre. Creix molt de pressa i m’agrada cuidar-lo.

Quan plou s’omplen rius i rieres . Visc en un poble molt petit, en una vall voltada de muntanyes precioses i plenes de salts d’aigua. Després d’una bona ploguda només cal obrir la finestra per sentir la remor llunyana dels salts. Val molt la pena parar la orella, calmar la ment i només escoltar l’aigua com cau.

Quan plou ens protegim per no mullar-nos i evitem sortir. De tant en tant, però, confesso que m’agrada sortir al carrer amb qualsevol excusa només per deixar que les gotes d’aigua caiguin lliurement sobre mi.

Quan plou penso en “Pluja” de Kisrty Gunn. Aquest llibre mereixeria un post a part. Qui sap si potser algun dia l’escriuré.

Quan plou penso que si que m’agrada la pluja i els dies grisos, perquè de ben segur que després sortirà el sol.

47 dies de confinament

Diu  Yongey Mingyur Rimpoche: ” El món és bonic a pesar de tot (…) No hi ha res lleig, només una bellesa que no saps veure. “

Portem setmanes sense sortir de casa i tots, d’una manera o altra, tenim l’agenda força plena.

Cada diumenge a les sis de la tarda toca la reunió multifamilia i cada setmana amb un repte diferent: jocs de magia, acudits, endevinalles… el que sigui per passar una estona agradable entre tots.

De tant en tant, trobada amb amigues per fer el cafè virtual. Alguna vegada trobada amb amics per fer scape room virtual. També tots els diumenges, conferències virtuals via youtube que després debatim amb unes amigues. Algun dia, cita per veure circ o escoltar algun concert.

També hi ha els compromisos no virtuals que són els que ens agendem a nivell personal per posar ordre i equilibri a les nostres vides. Horari de treball pels que treballem des de casa, horaris per anar a comprar, estones per cuinar , estones per netejar. Per descomptat també estones per sortir al pati i estones per llegir. Ara també, ens agendem estones per sortir a passejar.

Seguim aprenent.

46 dies de confinament

Diu Joël Dicker: ” Hem perdut aquella costum d’estar amb un llibre, de portar un llibre a la butxaca per els moments d’espera. I és una pena, perquè hi ha gent que està pagat un gran preu per no llegir. “