Cançons
-
La cançó d’en Jan
Al teu voltant s’enflaira la il·lusió
per descobrir el món amb els teus ulls
com si del cel devalla un gronxador
que et fa volar enllà de l’horitzó
Escolta bé allò que et diu
el teu instint i fes bon camí
viu sense por, mira endavant
estima i recorda a ritme de vals.
Si per ventura al llarg del teu camí
tens desenganys , engoixes o neguits
treu un somriure del fons del teu cor
sempre sabràs que tot té solució.
Quan siguis vell, i vulguis recordar
escriu el teu nom en una fulla en blanc
devetllaràs històries sense fi
grans aventures que t’han fet feliç.
Viu sense por, mira endavant,
estima i recorda a ritme de vals.
-
St Jordi
Eren altres temps
de gentileses i heroiques gestes
cavallers, nobles i donzelles
Conta la llegenda
que en un pròsper regne
un monstre ferotge
escampava por.
Per calmar la bèstia
El poble li oferia una dama al dia
que l'atipés.
I finalment
tocà a la filla del rei.
Amb un gran coratge
un cavaller s'enfronta
al drac i li clava
l'espasa al cor.
De la sang del monstre
en brolla una rosa
St Jordi l'entrega
al seu amor. -
Poc a poc
A les palpentes, fent passes incertes
sense saber si toparàs amb el seu cor.
Tot el que tens és la senzillesa
dels petits gestos i de dubtes les mans plenes.
Ningú t'ho explica, és un joc sense pauta
Són les mirades, el desig, potser l'instint.
Sense saber saps que no és cap altre.
Només ell pot fer que s'acosti la distància.
Però veus de sobte
que et tanquen les portes
T'amagues, calles, t'angoixes.
Fuges de la gent que sap vestir
d'hipocresia un fals somriure,
aspres mirades defugin-te.
Vers la intolerància hi ha una lluita,
ningú no pot, ni sap, ni ha
de dir-te a qui has d'estimar.
Mai no podran desdibuixar
el teu somriure al seu costat,
Res més no importa, ho tens molt clar.
Entra la llum i ara amb passes més fermes
ja no tens por i alces la veu a poc a poc.
Tot el que tens és la senzillesa
dels petits gestos i de força les mans plenes.
Els somnis es fan realitat. És amor.