Tot el que em diu aquesta flor

Un dia que passejava per la Fageda d’en Jordà observava amb deteniment tots els arbres. La majoria els coneixia, però n’hi havia algun que no. Amb l’ajuda de l’app PlantNet vaig saber distingir alguns arbres i arbustos i diferents espècies de la flora de la nostra Fageda.

En aquesta mateixa app, usuaris d’arreu del món fan la cerca de tota mena d’arbres, arbustos, plantes i flors. Així que, no només hi trobo resposta als meus dubtes “vegetals” sinó que hi puc descobrir plantes i flors d’allò més boniques.

Com aquesta. La planta de porcellana o flor de cera.

Sembla ben bé de vellut. Petites estrelles amb les puntes arrodonida, suaus, càlides i jovenívoles. Cada estrella és enjoiada per una estrella més petita i punxeguda, amb un cor vermell i exultant. Del centre del cor en sobresurt un petit ble esperant encendre’s per cremar la cera de la flor i iluminar l’entorn.

Potser per això és diu flor de cera ? Totes les estrelles creixen juntes, arreplegades en cercle, una al costat de l’altre, com un puzzle perfecte. Com un mosaic de porcellana.

Segons el que puc llegir navegant per les xarxes, aquesta flor es troba al sud de la Xina, Myanmar, Vietnam, Malàisia, Japó o les illes Fiji. I jo penso que no conec cap d’aquests llocs.

Penso que encara em queda molt de món per descobrir. Moltes flors per conèixer. Molts poemes per llegir.

Com aquest, en el que m’ha fet pensar aquesta flor.

Ésta que era una niña de cera;
pero no era una niña de cera,
era una gavilla parada en la era.
Pero no era una gavilla
sino la flor tiesa de la maravilla.
Tampoco era la flor sino que era
un rayito de sol pegado a la vidriera.
No era un rayito de sol siquiera:
una pajita dentro de mis ojitos era.

¡Alléguense a mirar cómo he perdido entera,
en este lagrimón, mi fiesta verdadera!

Gabriela Mistral

Cuidem-nos molt tots.