58. Ni carn ni peix ni tot el contrari

Aquests dies tinc la sensació que no sé ni en quin dia estem ni en quina situació estem realment. Estem confinats però podem sortir: a caminar, a còrrer, al supermercat, a treballar ( alguns ) , a la farmàcia, al banc, a treure el gos. Hi podem anar sols o amb la persona amb qui vivim, amb un fill o fins a tres fills. Podem anar al matí a còrrer, al migdia a passejar amb un fill, després a comprar al super i si de cas, al vespre a la farmàcia i a passejar el gos? Ah, i a passejar amb la parella? Podem anar en cotxe sols i acompanyats pero només amb segons qui i per a segons què. A una terrassa encara no hi podem anar, ni ganes de moment, que estem en fase 0. La fase 1 per més endavant.

Diria que al carrer hi ha molta gent. No sé si massa. L’altra dia pel carrer hi passejava un senyor gran amb pantalons curts , una camisa de quadres i uns tirants vermells a joc amb la motxilla que duia a l’esquena. A les mans hi duia una càmara de fotos. Un tros més endavant hi havia una senyora amb una gorra de visera, pantalons curts i ulleres de sol. No sé qui eren. Veïns segur que no.

Temo que el repunt en la pandèmia estigui més a prop del que ens pensem. Però l’economia no es pot seguir paralitzant. Opinions n’hi ha de tota mena. Tants caps tants barrets. Mentrestant, la incertesa va “in crescendo”. Allà on abans et deien A, ara és B. Quan et deien “si” havies de suposar que seria un “Sí, però…” i resar perquè el sí no es convertís en un “no ho sé” o un ” potser, però no sé quan”… Així estem. O no. O ves a saber.

Em fa pensar en els cinc minuts de pastisser que deia sempre el meu padrí: Digues-li al client que en cinc minuts sortirà el tortell de forn! Jo ja tenia clar que al client li havia de dir quinze minuts. Però eren clavats. Era una incertesa sense dubtes.

Actualment, les incerteses només generen més i més dubtes. Entretant, anem tirant. I resem si tenim algú a qui resar. Que tot anirà bé.

58 dies de confinament. Desescalant.

Deia Saramago: “No oblidis que el que avui anomenem realitat, ahir va ser imaginació”