El primer foc

Avui hem fet el primer foc de la temporada. El dia s’ha llevat amb sis graus centígrads. Feia fredet i es nota dins de casa. Una petita fogarada l’ha fet entrar en calor. Tot just la setmana passada va venir l’escuraxemeneies a netejar la xemeneia. No estava molt bruta però sempre la revisem abans de començar l’hivern.

També es nota que està arribant el fred perquè per sopar ja ve més de gust un plat de sopa calenta. Al pic de l’estiu prefereixo um bon gaspatxo.

I què me’n dieu d’una bona llesca de pa torrat amb embotit del bo. Divendres passat vàrem comprar un fuet dels que no porten etiqueta ni van embolcallats de pols blanca. Era un fuet casolà, dels de tota la vida. El vaig trobar en una petita botiga, de les que ja en queden poques; de les que serveixen poques coses però bones.

Doncs el fuet em va recordar als que feien a Les Comes quan feien matança. Parlo de quan era petita…. moolts anys enrera. Des de llavors encara no havia trobat un fuet igual. Fins el passat divendres. Em va fer il.lusió. Era força gran el fuet, però ja no en queda res.

Ara que ja és fosc i el foc ja s’ha apagat però en queda l’escalfor, és hora de començar a pensar en la torrada.

Una abraçada a tots. Cuidem-nos.

Deia William Shakespeare ” Encén un foc i deixa’l que cremi dins teu ”