Cullerades del Confinament
-
68. Recomana’m un llibre si us plau
Fa dos hiverns vaig entrar en una de les llibreries històriques de Girona: La Llibreria Geli. Hi vaig entrar amb una amiga en busca de contes pels seus fills petits. Mentre ella buscaba entre les caràtules de dibuixos i missatges educadors, jo em vaig moure cap a la resta de prestatgeries.
Tenia ganes de llegir un llibre nou, diferent del que he llegit fins ara. Quelcom que em pogués sorprendre. Així que, em vaig dirigir al llibreter i li vaig demanar que em recomanés un llibre.
Em va preguntar què m’agradava llegir, necessitava tenir informació per saber quina podria ser la recomanació més adequada per mi. Li vaig respodre: “si us plau, recomana’m el teu llibre preferit. D’entre tots, el que estigui més amagat, el menys popular i menys venut.” El llibreter es va sorprendre i es va engrescar de seguida.
Es va dirigir cap a una prestatgeria al costat del mostrador. Va extreure la primera filera de llibres i de la de darrera en va treure el recull de contes de Juan Rulfo. Em va dir: “té. És aquest. Ja em sabràs dir si l’he encertat o no. “
Juan Rulfo és un escriptor mexicà considerat un dels grans del segle XX a llatinoamèrica. Quan vaig veure que era mexicà ja va despertar el meu interés. Precisament m’ha recomanat literatura mexicana? vaig pensar. No és que tingui predilecció per la literatura mexicana, és tan sols que, de tota la vida, m’ha agradat aquest país.
Com sempre, el llibreter va encertar. Juan Rulfo va escriure pocs contes però magistrals. Altament recomanables. Just quan el vaig comprar estava fent un dels cursos d’escriptura on em demanaven que re-escrivís un conte. Vaig aprofitar aquest recull per escollir-ne un i reescriure-l. Del conte “Es que somos muy pobres” ( J Rulfo 1953 ) en va sortir “La Perdició” ( Dins la categoria Relats d’aquest blog)
68 dies de confinament. Desescalant.
Deia Maya Angelou: ” intenta ser un Arc de Sant Martí en el núvol d’algú altre “
També us pot agradar
16. Buenas!
-
41. Des de la sala del Tron
Cullerades del confinament
Des que es va iniciar el confinament i, per tant el teletreball, de manera casual vam iniciar un cicle de contes, reflexions, comentaris, modestes “cullerades”, o com volguem definir-ho, amb la idea d’oferir un petit homenatge a tots i cada un dels companys de la nostra empresa, per animar-nos i fer-nos companyia en aquest moment tant especial que estem vivint com empresa, com a societat i com a persones.
N’han sortit uns quaranta posts i de ben segur que se’n podrien fer moltíssims més. Tots tenim anècdotes divertides per recordar igual com moments més difícils que omplirien pàgines i més pàgines.
A partir d’ara, però, i amb el vostre permís, els posts que es publicaran no estaran tots relacionats amb Delsys. Alguns potser si, d’altres ja no. De fet, ja se n’ha colat algun de “foraster” 🙂 El repte segueix endavant, sens dubte. Mentre duri l’estat d’alarma això no s’aturarà.
Sapigueu que aqui és casa vostra i que qualsevol proposta que arribi serà ben acollida.
Espero que el que llegiu d’ara en endavant també us faci companyia.
Osito Luck 41 dies de confinament
#delsys #contes #confinament #joemquedoacasa
Del fang en fem muralles, còdols, dels mots, i al cap de tantes maltempsades, de tants i tants estralls, dins totes les orelles que saben escoltar hi ressona ben viva la gran remor del mar. Miquel Martí i Pol
També us pot agradar
16. Buenas!
-
40. Miquel Martí i Pol
Cullerades del confinament
Avui és un dia perfecte per parlar, per fi, de Miquel Martí i Pol. Els seus poemes ens acompanyen en tots el posts del confinament i us vull explicar el per què:
Vet aquí que un dia de Sant Jordi de fa més de vint anys vaig descobrir els poemes de Miquel Martí i Pol.
Com cada any vaig sortir a visitar llibreries. Em passa sovint que em cau a les mans, a voltes de manera literal, un llibre “qualsevol” i el compro sense saber ni tan sols perquè. Gairebé totes les vegades que ho he fet han sigut un encert. Potser més endavant us aniré ensenyant tots aquests llibres.
Aquell any, d’entre els centenars de llibres que hi havia exposats a la parada que la llibreria havia posat al Passeig d’ en Blai d’ Olot, els meus ulls van anar a fixar-se en un de molt petit.
La portada era de color gris clar, era un llibret petit i molt prim. Dels que passen desapercebuts enmig de grans publicacions. La portada deia : “Miquel Martí i Pol. Un Hivern Plàcid. T’espera un llarg hivern de renúnices pactades amb tu mateix, per fer més netament tangible la clara solitud que en gronxola com una música molt suau, nostàlgica i amiga.”
Vaig agafar el llibre, el vaig obrir i hi vaig trobar un poema que es titulava JARDÍ. Vaig començar a llegir-lo per la meitat. Deia: “Refugia’t si pots en el secret d’aquest íntim jardí, desconegut i amable, que t’acull sense preguntar-te d’on vens ni quin propòsit t’encén la mirada” . Em vaig emocionar. Semblava que ho havia escrit per mi. Que sabia qui era jo i com em sentia i el que necessitava. El vaig comprar.
I després d’aquest vaig comprat tots els seus llibres, els ja editats i els que s’anirien editant posteriorment. Aquell dia vaig descobrir un poeta a qui li dec moltíssim.
Vaig tenir l’enorme sort de conèixer-lo. A dia d’ avui, i estic segura que així serà mentre visqui, el segueixo admirant i el llegeixo amb total devoció.
Dia 40 de confinament
A tots els Jordis, Felicitats.
Germà gran del Regne, Per Molts Anys.
Feliç diada a tothom. Estimem els llibres i les flors! Compartim?
#delsys #contes #confinament #joemquedoacasa #roses #llibres #miquelmartiipol #santjordi
”Com un ocell a les mans d’un infant,
tan insegura
com un ocell de niu a les mans d’un infant,
la meva veu a les vostres mans.
” Miquel Martí i PolTambé us pot agradar
16. Buenas!