75. El forro d’en Jaumet
Aquest títol d’avui bé podria passar per un llibre de Josep Maria Folch i Torres, no us sembla?
Ell li donaria al Jaumet un protagonisme tendre. Seria un noiet que viu en una masia, seria molt pobre i humil. Un jove honest, innocent, valent i pencaire com el que més. Viuria amb el seu pare, vidu i malaltís i amb una mica de mal geni.
Probablement en Jaumet tindria un petit tresor amagat en un forro i enterrat sota una rajola de fang mig trencada de la cuina. M’imagino l’objecte amagat com un dineret d’or que el guardaria per anar a mercat a comprar les millors flors per la seva amigueta estimada el dia que es decidís a desposar-la. Posem que es diu Blanca dels Ulls Brillants.
La Blanca seria la filla de l’amo de la masia i totes les terres colindants de les que en Jaumet i el seu pare en son masovers. Una jove bella i gràcil, fina en el vestir i el parlar, amb una veu dolça com el refilar dels ocells.
Mil perpècies passarien per defensar de tota mena de perills el dineret amagat: Bandolers, trabucaires, lladres.. fins que arribariem tots plegats al final del conte amb un casament feliç entre el Jaumet i la Blanca. Segur que la Blanca dels Ulls Brillants portaria el millor ram de núvia mai vist.
Per altra banda, el forro d’en Jaumet podria ben ser un tros de roba oblidat a la sastreria de la ciutat. En Jaumet es diu així perquè és fill del Sastre Jaume i és clar, per diferenciar pare de fill, a la generació jove se li posa un -et al darrera del nom. Un petit gran sufixe que arrossegarà tota la vida. El forro no seria res més que això, un simple tros de roba que acumula pols en un prestatge.
Ben encuriosida amb aquest tema he decidit buscar l’expressió a Sant Google. El nostre Sant de referència telemàtica no coneix el forro d’en Jaumet. O bé coneix a l’un o bé a l’altre però els dos al mateix temps no. Així que he pensat que aquest tal Jaumet me l’està jugant.
Que és un personatge de conte m’ha quedat clar ( En “Jaumet busca escola” per exemple ). Que en Jaumet té cul també ho he entès ( molta gent fa comparacions dubtoses amb el cul d’en Jaumet quan no saben estar quiets ). També he conegut en Jaumet del Flabiol , un personatge que havia existit temps enrere a Sant Hilari Sacalm. A més a més, qui no coneix a l’homònim Jaimito i els seus acudits? En fi.
De forros també n’he trobat de tota mena, i el que m’han dit des de bon començament, cosa que jo ja sabia també, és que en català “forro” no és correcte, hauria de ser “folre”. Però no n’he fet cas essent-ne ben conscient.
Això, avui, m’ho he passat pel forro. I encara més especialment, “pel forro d’en Jaumet”.
Ves a saber per quina extranya raó sempre ho he dit d’aquesta manera .
75 dies. Desescalant. Això no ens ho passem per cap folre ni per cap forro. En Jaumet tampoc.
Diu Josep Maria Folch i Torres en alguns finals dels seus llibres. ” I aqui acaba, si us plau, la bella historia…”
