Noticies de la tieta

Pels volts del mes de juny vaig escriure una carta a la Tieta Palmira. Fins ara no n’havia tingut més noticies però aquest cap de setmana he sabut que té la meva carta, que està molt bé i que ja m’ha contestat però no té ningú a qui deixar-li la carta perquè la porti a una bústia.

El més important de tot és que ella està molt bé. Desperta i espavilada com sempre, amb aquella veu de refilet inconfusible que et fa somriure encara que no ho vulguis.

Sentir la seva veu també et fa posar les mans al cap i buscar una cadira, que la tieta és d’aquelles persones que no acaba mai la corda, així que, quan telefona, val més posar-s’hi còmode i somriure. Que un altra dia potser la trobarem a faltar.

Cuidem-nos molt. Estiguem contents.

Deia Charles Dickens :”la vertadera grandesa consisteix en fer que tots se sentin grans”