Jacqueline Harpman “Jo, que no he conegut els homes”
Jacqueline Harpman, psicoanalista i escriptora. Va néixer el 1929 i va morir el 2012.
Aquest llibre s’ha publicat ara per primera vegada, nou anys després de la seva mort.
El relat comença en un soterrani amb quaranta dones engabiades des de fa molts anys. No els falta de res i tenen uns vigilants que mai no les miren a la cara, no els hi han sentit mai la veu i no permeten cap mena de contacte entre elles i, encara menys, cap mena d’intimitat.
La narradora, la més jove de les dones, no recorda altra vida que aquesta sota terra. Les seves companyes encara tenen febles records d’una llibertat ara perduda, d’unes famílies, unes feines, uns drets i uns desitjos. Ella no. Ella els anirà construïnt i creant partint de zero.
Un dia sona una alarma molt forta i, sense saber com ni perquè, els vigilants desapareixen i elles poden sortir a la superfície on hi descobreixen una terra que no reconeixen.
Comença així una nova vida, qui sap si amb l’esperança de trobar allò que havien perdut.
La narradora , però, no troba a faltar res, perquè no coneix res, ni tan sols el deu nom. Però lluita sense rendir-se mai per trobar respostes.
Val la pena llegir aquesta lluita, aquesta reflexió sobre la vida, les llibertats , la condició humana, la tirania, el poder, la capacitat de resistir.
Cuidem-nos molt tots.
Deia Jacqueline Harpman:” tots juguem a un joc, creem el personatge, el prenem per nosaltres i ens hi fixem”
