El bell vell

Si t’explico aquesta història

Em diràs que què m’invento

Que si la imaginació em vola

Que per què encara ho intento.

 

Si esperes una resposta

Et diré perquè no escoltes

Segur que ben poc et costa ,

Aquesta no és una de moltes.

 

Vull parlar-te d’un bell home

Que per vell s’en sap més d’una

I és que el temps no se l’emporta,

Ans al contrari, en fa fortuna.

 

Eus aquí el que sempre deia

Que la vida s’ha de viure

Que el mirall només t’ensenya

El que està a punt de prescriure.

 

Després d’anys de letargia

Trenca motlles , murs i portes

Surt al sol, dolça follia

I es retroba amb les respostes.

 

Tanca els ulls, mira el que veu

Els grans reptes que l’esperen.

Mai no és tard , així és com creu.

Pren camí, ara tot comença.

 

Despullat de tota roba

No hi ha arrugues que l’arruguen

Gens no importa el cos que porta,

Són les ganes que l’impulsen.

 

Eus aquí…

 

El vell home recomença

El bell home es descobreix.

 

Eus aquí…

 

I que el que miris sigui un cant

I el que escoltis una imatge

Que el que toquis sigui dolç

Que la veu perfumi el gest.