61. 100

Arribem, semiconfinadament, a la publicació número 100 d’aquest blog. El 61 des que es va iniciar l’estat d’alarma.

El primer post, “La teva estrella” tenia flaira de galetes i cafè acabat de fer. És una lletra adaptada a una melodia per guitarra, una cançó dolça. ( https://elcaliudella.com/2018/12/30/la-teva-estrella/ )

Aquest post té flaira a habitació una mica fosca amb la finestra tímidament oberta perquè passi una mica l’aire i un pic de llum. De fora n’entra la olor de les roses del jardí.

També té flaira a satisfacció aquest post, i tant que si.

No comptava en publicar-ne cent, ni tan sols la meitat de la meitat. Al principi feia servir aquest blog per endreçar els exercicis que feia als cursos d’escriptura i d’altres coses que havia estat escrivint pel meu compte.

Després, amb el confinament, vaig pensar que seria bona idea escriure quatre ratlles cada dia per animar-nos tots una mica. Aquests escrits no són més que això: quatre ratlles que no poden ser considerades ni contes, ni relats, ni res. Tan sols unes ratlles que no tenen cap mena de qualitat literaria. Són simples escriptures automàtiques. Un repte més de tants com estem complint aquests dies. Un repte especial.

Sempre m’ha agradat escriure. Algunes vegades ho he fet amb més gràcia i encert, altres vegades deixo uns textos que no es poden agafar per enlloc. El que si que estic agafant és l’hàbit a escriure i estic perdent la por i , en part, també, la vergonya.

A tots els que ho esteu llegint, només puc donar-vos les gràcies de tot cor. Per estar aqui. Per haver-me animat. Per seguir aqui encara que, a voltes, no valgui gaire la pena :).

61 dies de confinament. Desescalant. Salut per tothom.

Diu Josein Gaarder ” Diria que la gent que viu sense experimentar el món com un misteri té una enorme falta de sentit: li falta el sisè sentit, el religiós o filosòfic”