80. Una nina

Aquesta nina sóc jo. El cor d’aquesta nena petita batega dins meu. Ja m’he fet gran però és ben cert que l’essència amb la que vaig néixer encara la tinc. N’estic segura.

Encara ara em posaria un vestit així de cridaner: vermell amb llunes blanques. Ara ja no sóc rossa, només ho puc ser amb ajuda dels productes de perruqueria. Com que des d’abans del confinament que no vaig a tallar-me els cabells, ja fa setmanes que vaig decidir que me’ls deixaria créixer una mica. Així que aquests rinxols potser els tornarem a veure.

A la foto hi falta el meu germà. David, et trobo a faltar moltíssim. Sort dels telèfons i les videoconferencies i la trobada de la setmana passada.

Per celebrar els 80 dies d’entrades diaries m’ha fet gràcia posar aquesta foto. Els que em coneixeu bé sabeu que no publico mai fotos meves, ni tan sols en el perfil del whatsapp. Tampoc sóc usuaria de xarxes socials, només estic per aqui i per LinKedin. El Whatsapp ja el considero una eina més que una xarxa. No tinc facebook, ni twitter ni Instagram. De les dues primeres ja en vaig ser usuaria uns anys, de la tercera ni ho he intentat. No m’agraden. Potser semblarà contradictori però és així 🙂

A la nena que vaig esser li dic que és molt maca, que me l ‘estimo molt i li dóno les gràcies per haver-me deixat créixer i fer-me gran.

A la dona que ara sóc em dic que també sóc maca, per dins segur i per fora depèn dels ulls que em mirin 🙂 i em dóno les gràcies a mi mateixa per fer-me gran, i per ser un ésser especial i excepcional. Com ho sou cada un de vosaltres.

No és vanitat. És que tots ens mereixem i tenim el deure d’ estimar-nos molt a nosaltres mateixos.

Als meus pares els dic que han fet molt bona feina 😛

80 dies desescalant. Contenta de la familia que tinc.

Deia David Odgen Stiers: ” Familia significa que ningú es queda enrera, ni se l’oblida “