- Feia mass estona que estava tranquil. Per què has tornat tan aviat? - Jo vinc quan em porten. No tic ales. Ni potes. Ja ho saps. -Si, i també sé que em fas mal. Podries anar amb una mica de cura. -T'ho torno a dir. A mi em porten. I igual com em porten em deixen. -Et claven, mal carat. -Em claven. -Si, Que no et clavin que em fas mal. -Si vols no torno i em deixo caure a terra. Però rondinaire com ets, amb qui passaries l'estona si no fos amb mi ara? Qui escoltaria els teus planys? -Aviat em llençaran a les escombraries. Estic molt puntxat i desinflat. -jo no vull que et llencin. -Hem de pensar en alguna cosa doncs. -Des de quan pensem nosaltres? -Des d'ara mateix. Ens hi va la vida. -la que no tenim. No siguis tan puntillós. Si vols que segueixi essent el teu coixí hauràs d'aprendre a pensar. -I si tu vols que segueixi essent la teva agulla hauràs d'aprendre a callar i aguantar. -Com sempre he fet. No és just. -Oi que no ? -No, quan deixen la tele encesa sempre veiem i escoltem gent que es manifesten per tot. Podriem fer una crida. -Una crida. -Si -Amb la teva veu -Bé que tu i jo ens entenem -De fet si -Doncs això -D'acord -D'acord què? Jo ja he perdut el fil -El fil el perdo jo que per això sóc l'agulla. -Com vulguis, però fem la crida o no ? -Segur que pel terra hi ha moltes agulles més -Les que l'escombra no s'hagi endut encara. -Oi en queden. No sents la mestressa com protesta cada cop que camina descalça per aqui i en trepitja una? -Si aconseguim que les culli totes i vinguin aqui amb nosaltres, veurà que encara sçoc útil -I tant, però hauràs d'aprendre a no queixar-te si et fem mal, Perquè és pel teu bé. -Qui ho havia de dir -El què -Que fer-me mal em faria bé -No és el mal el que et fa bé -Què és doncs? -La companyia -Val més estar sol que mal acompanyat, diuen -Les agulles són la teva mmillor companyia. No fem mal. Només pessigolles. -Si tu ho dius
