62. La casa del conte

Un post em porta al següent. Ahir acabàvem amb una frase de Jostein Gaarder i m’ha semblat indicat parlar avui d’un llibre seu. Estava dubtant entre “La noia de les taronges” i aquest.

“La noia de les taronges” és un conte llarg. Una història d’amor dolcíssima, perfecta. Des de la primera línia que has de somriure per força i descobreixes una intriga que et desperta i et persegueix fins al final.

M’he decantat, però, per aquesta altra novel·la. SIMPLEMENTE PERFECTO. Ha estat un dels llibres que m’han regalat aquest Sant Jordi. Sé que, si a la portada hi ha el nom de Josein Gaarder, la lectura serà bona, amena, fàcil de seguir i amb molts punts per parar-me a saborejar-lo poc a poc , com una bon café calent. En aquest cas puc aprendre a estimar i a acceptar a les persones i com són, sense judicis .

Tot just l’he començat a llegir i des de ben aviat l’escriptor em fa reflexionar. Com a bon filòsof, sap trobar les múltiples cares que tota cosa té. Res no és blanc ni negre, ni bo ni dolent.

L’estic llegint pel Kindle, perquè no he tingut oportunitat d’anar a una llibreria. En tinc tantes ganes de tocar llibres, girar pàgines, olorar la fusta de les fulles… Estic segura que aquest llibre el tornaré a comprar per tenir-lo en paper i assaborir-lo encara més i sentir-me més a casa que mai.

Tots tenim una casa de conte on ens refugiem sempre que necessitem estar sols i tranquils. Si tanquem els ulls l’espai que tenim davant nostre és infinit.

62 dies de confinament. Desescalant.

Deia Edvard Much: ” L’art deriva d’un desig de la persona per comunicar-se amb una altra “