55. La senyora Stendhal

Diumenge passat va ser el primer dia en que els adults podiem sortir a passejar després de tantes setmanes de confinament. Vam anar a fer un passeig cap al Molí Vell. El paisatge era espectacular, molt verd amb les muntanyes del Pirineu amb els pics encara nevats al fons. Alguns camps que atravessàvem eren plens de colze encara una mica florit i altres camps eren plens de roselles , o gallerets com en diem nosaltres. Al veure tants gallerets em va venir al cap el joc al que jugàvem quan érem petits: gall, gallina, poll. Els poms dels gallerets encara tancats dins la closca tova i verda podien ser vermells, roses o blancs en funció del seu tamany. Jugar a aquesta endevinalla ens tenia sempre molt entretinguts.

A la tarda del mateix diumenge, vaig passar molta estona al pati de casa rellegint “La senyora Stendhal” de Rafel Nadal. En una de les seves pàgines, el jove protagonista de la novel·la explicava com jugava al gall, gallina, pollet amb les roselles.

Casualitat?

Pàgines enllà, el mateix protagonista parlava de la seva tieta Montserrat. Explicava com li costava de fer neta la roba ennegrida del seu home, que era el ferrer del poble. De seguida vaig pensar en la nostra tieta Montserrat. Segur que a ella també li havia costat molt de fer neta la roba del tiet Ramon, que havia sigut ferrer. Algun dia li preguntarem.

Casualitat?

55 dies de confinament. Desescalant.

Salut per tothom. Cuidem-nos.

Diu Rafel Nadal: ” Escriure ( … ) igual com la lectura, em fa viure altres vides “