37. El carceller desconegut

Cullerades del confinament

Totes les màquines de cafè tenen el seu què. Si anem a la màquina que tenim a la oficina i que ens servirà el cafè després de donar-li cinquanta cèntims…

Ups, potser hauria de tornar a començar. Ho intento.

Vet aqui que una vegada hi havia una màquina de cafè que semblava que tenia vida pròpia. ( ara si que anem bé ) . Aquesta màquina ens demana cinquanta cèntims a canvi d’un cafè, o d’una xocolata, o d’un got d’aigua o llet calenta. ( Amb imaginació tot pot ser llet calenta i xocolata de la bona). Perdò, seguim

Doncs això, si ensopegàvem un dia en que la màquina estava de morros, es quedava els cinquanta cèntims i no ens donava el nostre cafè a canvi. Com a mostra des descontentament, ompliem la cara de la màquina amb post-it i papers enganxats amb cinta adhesiva recordant-li, tal com una humiliació en plena plaça major, que ens havia de retornar uns diners que s’havia empassat indegudament.

La màquina ens ignorava sempre però vet a qui que aquesta tenia un carceller que era bona persona i justa. Tot sovint venia i retornava els diners a tothom.

Carceller de la màquina, acceptes la nostra invitació? el proper cafè te’l dedicarem. De moment serà un cafè confinat. Més endavant el prendrem tots plegats.

Dia 37 de confinament

#contes #delsys #confinament #joemquedoacasa