Les aventures d’en Jan i la Trufa ( Final )
Sóna el despertador. He dormit moltes hores però encara em sento molt cansat. La Trufa dorm a terra, al costat del llit.
La mama i el papa entren a l’habitació. Em diuen que és Nadal i que he d’anar a mirar si el Pare Noel m’ha portat regals.
Estic molt emocionat. Em frego els ulls perquè encara estic mig adormit. La Trufa salta contenta al meu costat.
Quan entro al menjador veig que sota l’arbre hi ha un regal per mi . És una capsa molt gran. Quan l’obro hi trobo el millor regal del món! Un vestit d’astronauta!
El papa diu que quan sigui gran seré el millor astronauta del món!
La mare ha engegat la tele i … a les noticies diuen que un vigilant de l’hangar del coet que va anar a la Lluna, ha trobat una bicicleta amagada darrera una pedra molt gran. També ha trobat una motxilla amb un vestit de neoprè una mica cremat i estripat. Com si li hagués caigut un llampec a sobre, han dit. També han trobat un casc de bicicleta i una pantalla de soldador.
Diuen que dins la motxilla hi ha una cantimplora buida, engrunes de galetes i pinso i un paper amb una nota escrita que diu:
TOT ÉS POSSIBLE. Firmat: PARE NOEL.
Un comentari
Xavi
Enhorabona, Mar. M’ha encantat el teu enginy i el teu gest amb el teu nebot. Tot i això, desconeixes el final d’aquesta aventura, hi arribarà d’aquí a uns 20 anys quan en Jan rellegeixi el seu preat conte convertit en el seu tresor.