“T’has endut l’olor dels til·lers”

Autor: Jaume Puig Ustrell Editorial: El Cep i la Nansa

Aquesta tarda he assistit a la presentació d’aquest llibre. Una veu que surt del dietari d’un home que aprèn a viure amb l’absència de la seva dona. Una malaltia se la va endur i amb ella se’n va anar també la olor dels til·lers de la plaça del seu poble. Se’n van anar per no tornar mai més.

Així comença i acaba aquest recull d’experiències, sentiments i lliçons entre les quals segur que tots ens hi podem sentir identificats. Perquè tots, n’estic segura, coneixem la malaltia i coneixem la pèrdua, així com coneixem la lluita, els somriures enllagrimats, la ràbia, l’esperança, el desig, l’ira, l’agraïment i tants i tants altres adjectius que ens lliguen i ens deslliguen de la vida i de la mort.

El llibre que tinc a les mans encara fa olor de nou, només n’he llegit les primeres pàgines i n’he escoltat l’última que ens l’han llegit durant la presentació. De seguida hi he notat el que en Jaume ens deia durant l’acte: escriure ajuda molt.

De ben segur que a ell l’haurà ajudat una mica per desembussar els seus pensaments i suportar l’enorme i pesada solitud que sent. M’atreveixo a dir que als lectors els ajudarà a no sentir-se sols…

Cuidem-nos molt tots.

Diu Jaume Puig: “Descobrir aquest món m’ha fet passar per moments de dol intensos, però m’hi he reconegut de mica en mica i he acabat admirant-lo”