La teva estrella

Aquest matí enyoraves la flaira
De les galetes i el cafè acabat de fer
Una abraçada, un petó als llavis
Sents pessigolles com la primera vegada

Quan els records fan que els teus ulls s’emboirin
Seus vora el foc com si seguís al seu costat

Treus la guitarra, tenses les cordes
Dels teus dits en surten hermoses melodies
Li cantes una i una altra vegada
Per dir-li com te l’estimes.

Després de tant temps el teu desig segueix essent
poder enllaçar de nou les vostres mans per sempre.

I quan cau la tarda veus l’estrella
No és un miratge, creus que és ella que t’espera allà dalt.

Ara ja saps que finalment ha arribat l’hora
De deixar que el teu destí faci per tu.

Fa pampallugues la llum de l’estrella
Que per la finestra entra de nit a dur-te el son.
Com t’acarona mentre somnies
Sóc l’angelet que et guarda i et dic en veu baixa
Els somnis es fan realitat.