73. Mirèio

La bellesa es pot experimentar de moltes maneres: amb un paisatge, amb una fragància, amb una melodia, una actitud, un gest, una veu, un descobriment, un color, una mirada … i també amb les paraules: les parlades i les escrites.

Llegir versos com els que exposo a continuació fan que quedis atrapat en la seva lectura i t’enamoris de les paraules i de la història que teixeixen:

” … en son senzill rostre tenia a flor de galtes uns clotets nius d’il·lusions” o

” Si dins d’un got d’aigua tal gracia haguessiu vist, begut l’haguéreu desseguida!…”

Si , a més a més, llegim aquests versos en un català antic, del 1914, traduits de l’original en occità ( publicat el 1859) , encara aporta més suavitat als versos i els fa més entranyables.

El poema al que faig referencia és “Mireia” de Frederic Mistral. L’original en provençal / occità es titula “Mirèio” i conta la historia d’amor de Mireia i Vincent, una història que bé ens pot fer pensar en la de Romeu i Julieta.

Fins i tot el gran compositor Gounod va convertir Mireió en el tema d’una de les seves òperes ( Mireille, el 1863 )

Frederic Mistral va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1904.

Deixo aqui un petit fragment per fer-nos agafar gana:

73 dies. Desescalant. Sominem, ballem, vivim sempre arrelats a terra.

Dedicat especialment a totes les Mireies.

Deia Dante Alighieri en el cant XXVI del Purgatori de La Divina Comèdia ( en occità a l’original ) : “consiros vei la passada folor, e vei jausen lo joi qu’esper, denan.“
( Pensatiu veig el passat desvari, i veig joiós l’alegria que davant meu espera )