72. El llac dels Cignes

Avui m’he llevat pensant en la última vegada que vaig anar al cinema. Fou el passat mes de Gener i va ser per veure en directe, a través de la gran pantalla, la representació del Llac dels Cignes, el gran clàssic del ballet rus, obra del compositor Txaikovski, de qui ja hem parlat en aquest blog .

El llac dels cignes és una narrativa d’amor, traïció i triomf del bé per sobre el mal. Ple de romanticisme i bellesa que et captiva des del primer moviment. Per seguir somniant.

La representació es feia en directe des del Royal Opera House de Londres.

Feia temps que no anava al cine perquè no trobava cap producció que em cridés prou l’atenció com per a pagar una entrada per veure-ho des d’una pantalla gegant. La òpera i el ballet, en canvi, em motivaven més.

No m’equivocava. Una interpretació impecable. Tots els ballarins es coordinaven com si fossin un de sol. Un molt bon treball d’equip, molt ben arrelat.

Com som tots a casa i a la feina: bons equips. En tot hi podem trobar paral·lelismes. Aprofitem-los.

En la bellesa d’aquest art hi ha l’hermosura de grans vides viscudes i pendents per viure.

72 dies de confinament. Desescalant. Tot anirà bé.

Deia Frederic Mistral: Els arbres d’arrels més fondes són els que més creixen.