Barrufa que barrufaràs

Li piquen els ulls i no se’ls frega “per si de cas”. Tal com el Barrufet Rondinaire, avui no hi ha res que li vagi bé. El cafè de l’esmorzar ha quedat cremat, l’aire condicionat del despatx sembla que no funciona, les ulleres estan tortes, les sabates fan mal. O son els peus que fan mal? I aquell dolor que sent a l’esquena, com una fiblada a la part de baix ? I el dolor a les natges ? Aquest dolor és nou, per quins set sous hi ha d’haver un múscul petit i empipador a les natges que molestin tant?

Entre un “ai” i un “ui” i bufets cap enlaire i gemecs cap avall, ja podeu estar segurs que no ha tingut temps per res més. El cul no l’ha mogut de la cadira. No fos cas que aixecar-se per agafar el comandament de l’aire condicionat li pogués fer mal. Més mal que el que li far suar com un cotxino per tenir massa temperatura a l’ambient. I aquest dolor a les natges, que segons com es mou fa més mal a una o a l’altra.

Tal com diria el Barrufet de les Ulleres, que és més espavilat que cap altre, el nostre amic ha decidit que el dia se li ha girat en contra i tot és degut a ves a saber quina fòrmula universal que així ho ha establert i no hi ha res a fer. Per tant, més val agafar-s’ho bé i fer-hi una becaina.

Tal com faria el Barrufet Dormilega, aquest nostre amic, s’adorm a qualsevol racó. Que val més passar les penes dormint, que quan es llevi tot restarà igual, pensa. Si no fos per què les natges l’empipen i no hi ha manera de trobar la postura a la cadira. El dolor li puja esquena amunt i així no hi ha qui dormi tranquil.

De tranquils ho hem d’estar nosaltres que ja sabem que qui més rondina és qui menys mal té. En el cas del nostre amic, més evident es fa quan sentim que ronca entre una rondinada i la següent. Em pregunto què passarà d’aqui a una estona quan sigui hora d’anar cap a casa.

El Gran Barrufet diria: barrufets meus, no patiu, que aviat ho sabrem.

Doncs res, que, empipat com una mona, el nostre amic s’ha cansat d’estar cansat i no poder descansar i s’ha aixecat per marxar. Quina sorpresa ha estat la seva quan ha vist que al seient de la cadira hi tenia una canica. Eus aqui la font de tots els seus mals.