Entre tu i jo

-   Arribes tard. Com sempre.

-   Ja saps que qua jo arribo, tu t’en vas. Així que hauries d’estar agraïda  del meu retard. 

-   Sempre acabo tornant.

-   Sempre acabes marxant. Jo no t’he demanat que vinguis. Avui tampoc. No estàs convidada. 

-   Saps prou bé que no necessito invitació. Puc entrar per qualsevol escletxa i, de fet, ho faig constantment. Moltes vegades ni em veus. 

-   No confonguis la indiferència amb el desinterès. Si un dia arribo i no et faig cas, no et pensis que no et veig. Només et dono una mica de treva perquè t’adonis que cada vegada m’importes menys. Però aqui no hi tens cabuda, per molt que insisteixis sempre et faré fora. 

-   Per molt que insisteixis sempre tornaré. 

-   Com la onada a la platja, veritat?

-   Això mateix

-   He hagut de somriure, espero que no ho hagis notat

-   En el fons t’agrado

-   Això mai, pero t’accepto, no ets tan dolenta, només molestes però ja no em domines.

-   Et domino a les nits. 

-   Prefereixo dormir sense tu.

-   Per això em foragites, fins i tot quan no hi soc ?

-   Ets a tot arreu, no saps amagar-te. No m’enganyes. 

-   No mossego. A veure quan te n’adonaràs que el que et treu la son no soc jo. 

-   Tens raó, hi ha coses més lletges que tu. Tu ets inofensiva, només ets molesta però ara que ho penso bé potser si que m’agrades. M’agrada com ets. Ets atrevida, no tens por i et fiques a tot arreu sense demanar permís. No et rendeixes mai. Si perds ho tornes a intentar un cop i un altre sense cansar-te. 

-   Tu no ets tan diferent de mi. 

-   Jo sempre demano permís per tot.  

-   Menys per fer-me fora a mi, que ja ens coneixem....   Què et sembla si endreces en un calaix el que tens a les mans? Em sento amenaçada. Ara que estem parlant tranquil·lament, m’agradaria quedar-me una estona més. 

-   Cinc minuts mal comptats i et faré fora d’acord? Tinc feina. 

-   Tu si no tens feina te la busques.

-   I tu em busques les pessigolles. 

-   Ha ha ha ! No puc dir que no. Sobretot les pessigolles al nas. Perquè no et prens un tè tranquil·lament? Respira a fons

-   .......

-   Somriu, va.

-   Seguim un altre dia? Ara et toca marxar

-   Ja?

-   Si, ja n’hi ha prou per avui. 

-   Fins demà Mar. 

-   Fins demà Pols.