Desescalada

98. Els meus inicis com a lectora

De molt petita, els meus pares ens feien llegir cada dia. Llegiem contes abans d’anar a dormir.

Després dels contes, el primer llibre que vaig llegir va ser ” De qui és el bosc” de Mercè Canela Garayoa. Aleshores jo tenia nou anys i m’acabaven d’ operar de vegetacions. Les veïnes del meu carrer em venien a veure i una d’elles em va portar aquest llibre. Va ser el primer de molts i molts. Em va agradar tant que els meus pares van fer l’esforç de comprar-me molts altres llibres. Aquest, igual que tants més, encara el guardo. Vaig llegir-ne molts de llibres dels Grumets de la Galera i del Vaixell de Vapor.

En la meva edat infantil, vaig llegir també molts llibres de “Tria la teva aventura”. La mare m’acompanyava a la llibreria Sota d’Olot ( es deia així perquè estava en un pis soterrani ) i em deixava triar un llibre cada vegada. Aquests llibres eren divertits perquè cada poques pàgines podia decidir cap a on dur la història: si volia atrapar al dolent havia d’anar a la pàgina trenta, si volia socòrrer al ferit havia d’anar a la pàgina quinze.

A mesura que m’anava fent grandeta llegia també els llibres de la Puck. Jo només en vaig tenir un parell, però una nena del poble tenia tots els de la col·lecció i m’els deixava. La Puck era una nena perfecta, el mirall on ens voliem veure nosaltres en aquell moment. També havia llegit els llibres de ” El club de los cinco” i “Los siete secretos”

El que tinc pendent de llegir és la saga de Harry Potter. Mmmmm….

Els monstres i els fantasmes són reals: viuen dins nostre i a vegades, guanyen. Stephen King

La literatura infantil i juvenil va desaparèixer de la meva vida el dia que va caure a les meves mans un llibre d’Stephen King. La Mitad Oscura. Deuria tenir uns disset o divuit anys quan el vaig llegir. Jo, que sóc poruga de mena, em vaig enganxar a aquest llibre i el vaig llegir en pocs dies. Encara recordo que quan el llegia era estiu i llegint-lo passava por. Vés a saber per quina raó em va agradar tant. El cas és que després d’aquest vaig llegir-ne altres d’Stephen King i ja em vaig endinsar en la lectura “adulta” de plè.

El que m’atormenta és la meva pròpia ignorància. Noah Gordon.

“Chamán” de Noah Gordon ha estat, per exemple, un dels meus llibres preferits. També era força joveneta quan el vaig llegir i encara en recordo les primeres línies , recordo com em va agradar el nom de Chamán, com m’agradava la història de superació d’un jove sord que volia ser metge. Recordo com m’agradava el do que tenia i com l’utilitzava.

Les coses importants són les que no ho semblen. Mercè Rodoreda

Amb el pas dels anys he llegit tota mena de llibres, de diferents estils: des de la Metamorfosi de Kafka a les Cinquanta Ombres de Grey ( si, he de dir que també els he llegit… ) passant per la Plaça del Diamant , pels sonets de Shakespeare, Agatha Christie, Ken Follet, Hemingway, la saga Millenium d’Stieg Larsson, Paul Auster , Hustvedt, Murakami, Raimon i Salvador Pannikar i molts, molts altres.

Com no pot ser d’altra manera, no puc deixar de mencionar Miquel Martí i Pol. Només faltaria!

Tots els camins són records o preguntes. M M i Pol

98 dies. Desescalant. Llegint. A punt d’acabar una història.

Diu Mario Vargas Llosa: “Aprendre a llegir és el més important que m’ha passat a la vida”

Benvinguts, passeu passeu, que de les lletres en farem caliu.

Un comentari

  • Roser

    Una publicació molt interessant! Miquel Martí i Pol i Mercè Rodoreda són garantia de qualitat! 😊

Deixa un comentari si et ve de gust

A %d bloguers els agrada això: