98. Els meus inicis com a lectora

De molt petita, els meus pares ens feien llegir cada dia. Llegiem contes abans d’anar a dormir.

Després dels contes, el primer llibre que vaig llegir va ser ” De qui és el bosc” de Mercè Canela Garayoa. Aleshores jo tenia nou anys i m’acabaven d’ operar de vegetacions. Les veïnes del meu carrer em venien a veure i una d’elles em va portar aquest llibre. Va ser el primer de molts i molts. Em va agradar tant que els meus pares van fer l’esforç de comprar-me molts altres llibres. Aquest, igual que tants més, encara el guardo. Vaig llegir-ne molts de llibres dels Grumets de la Galera i del Vaixell de Vapor.

En la meva edat infantil, vaig llegir també molts llibres de “Tria la teva aventura”. La mare m’acompanyava a la llibreria Sota d’Olot ( es deia així perquè estava en un pis soterrani ) i em deixava triar un llibre cada vegada. Aquests llibres eren divertits perquè cada poques pàgines podia decidir cap a on dur la història: si volia atrapar al dolent havia d’anar a la pàgina trenta, si volia socòrrer al ferit havia d’anar a la pàgina quinze.

A mesura que m’anava fent grandeta llegia també els llibres de la Puck. Jo només en vaig tenir un parell, però una nena del poble tenia tots els de la col·lecció i m’els deixava. La Puck era una nena perfecta, el mirall on ens voliem veure nosaltres en aquell moment. També havia llegit els llibres de ” El club de los cinco” i “Los siete secretos”

El que tinc pendent de llegir és la saga de Harry Potter. Mmmmm….

La literatura infantil i juvenil va desaparèixer de la meva vida el dia que va caure a les meves mans un llibre d’Stephen King. La Mitad Oscura. Deuria tenir uns disset o divuit anys quan el vaig llegir. Jo, que sóc poruga de mena, em vaig enganxar a aquest llibre i el vaig llegir en pocs dies. Encara recordo que quan el llegia era estiu i llegint-lo passava por. Vés a saber per quina raó em va agradar tant. El cas és que després d’aquest vaig llegir-ne altres d’Stephen King i ja em vaig endinsar en la lectura “adulta” de plè.

“Chamán” de Noah Gordon ha estat, per exemple, un dels meus llibres preferits. També era força joveneta quan el vaig llegir i encara en recordo les primeres línies , recordo com em va agradar el nom de Chamán, com m’agradava la història de superació d’un jove sord que volia ser metge. Recordo com m’agradava el do que tenia i com l’utilitzava.

Amb el pas dels anys he llegit tota mena de llibres, de diferents estils: des de la Metamorfosi de Kafka a les Cinquanta Ombres de Grey ( si, he de dir que també els he llegit… ) passant per la Plaça del Diamant , pels sonets de Shakespeare, Agatha Christie, Ken Follet, Hemingway, la saga Millenium d’Stieg Larsson, Paul Auster , Hustvedt, Murakami, Raimon i Salvador Pannikar i molts, molts altres.

Com no pot ser d’altra manera, no puc deixar de mencionar Miquel Martí i Pol. Només faltaria!

98 dies. Desescalant. Llegint. A punt d’acabar una història.

Diu Mario Vargas Llosa: “Aprendre a llegir és el més important que m’ha passat a la vida”