43. Versos cosits

En una tarda de descans, amb ganes de fer quelcom que m’evadís una mica, vaig pensar que podria ser interessant cosir versos de diferents poemes de Miquel Martí i Pol i veure si se’n podria extreure una història. Els versos els vaig obtenir de l’Antologia Poètica de la imatge. A veure què us sembla.

Visc en un poble petit, el poble vell sense un bocí d’ història. La gent que jo conec es lleva a toc de sirena. Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set i vint-i-cinc .

Com que de sobte m’he fet vell i a penes em moc de casa, fora no sé què hi ha ni ho vull saber: amb l’aspre món de dins en tinc ben prou. Però la vida, poderosa, esclata fins i tot en un àmbit tan estricte.

De la finestra estant miro els arbres. Si tot el que m’enmarca la finestra és viu mentre jo visc, quin alt poder aquesta vida meva ! Al carrer fa una tarda tranquil.la, volen baix els ocells, com si potser presentíssin l’esclat d’un temporal llunyà.

Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima la vida per damunt de qualsevol riquesa. Ara escric i amb el teu alenar m’acompanyes. Vine , doncs , pels camins inoblidables, els que hem guarnit de somnis i cançons. Apressa tant com puguis el retorn que la casa és molt trista sense tu.

Tardes enllà, si llegim aquests versos, t’amoixaré els cabells amb la mateixa tendresa amb què els escric per evocar-te.

43 dies de confinament

Diu Miquel Martí i Pol: Així s’escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú.

#contes #confinament #joemquedoacasa #lectura