L’Arca de Noè ( I ) Les bones persones

Tot pensant en les bones persones amb les que vaig estar ahir m’ha vingut al cap la història de l’Arca de Noè. No sé si té sentit o si té relació aquest relat amb les bones persones però així és com funcionen les meves neurones. Vaig a veure si ho puc relacionar una mica.

Segons s’explica a la Bíblia, Yahvé veia que el món s’estava omplint de violència i maldat, raó per la qual va decidir destruir la humanitat amb un gran diluvi. Al món, però, encara hi havia una bona persona: es deia Noè. Yahvé va demanar-li que construís una gran Arca on pogués refugiar-se del diluvi amb tota la seva familia i també amb una parella de cada espècie animal amb l’objectiu de preservar-les. Seria d’aquesta manera com, després del gran diluvi, la familia de Noè sobreviuria i la humanitat es tornaria a formar amb bones persones.

El que jo volia explicar a propòsit de Noè i la seva Arca, és que ahir vaig compartir estones amb uns quants Noè. Darrera de mascaretes i vestits blancs i freds, hi ha persones amables, mans amigues, veus càlides i mirades sinceres que fan que tot plegat encara valgui la pena. Són persones divertides, responsables, intel·ligents, pencaires i estan fets d’una pasta forta, com el formigó armat. No tothom té fusta per treballar en cadena, sota pressió, en produccions industrials, enmig de màquines enormes , sorolloses, complicades i eines perilloses. La seva feina és essencial. Des d’aqui tota la meva admiració.

Després d’aquest parèntesi i continuant amb la història de Noè que ara m’ha despertat la curiositat, he de dir que un dels animals protagonistes del relat bíblic és el Corb. Un dels grans oblidats.

Però aquesta és una altra història que ha de ser explicada en una altra ocasió.

Contenta d’estar envoltada de bones persones.