90. L’Engràcia i la Lucrècia

Em va picar la curiositat, Ricard. Vaig buscar ” Black&White” abans d’ahir i em va costar de trobar. El que si que trobava era, com bé deies, “Black & Blue” i vaig estar una estona pensant en la confusió de colors fins que vaig pensar que segurament el tema anava de negres i blaus.
Resulta que Ian Rankin és un dels autors amb més èxit del Regne Unit, si més no en el sector de la novel·la de lladres i polis. Doncs jo no el conec. Tampoc a John Rebus, òbviament.
Desconeixia totalment aquest títol i el seu autor així com, no podia ser d’altra manera, el personatge de John Rebus. Aquestes troballes casuals sempre es produeixen per algun motiu.
El meu germà també és dels que llegeixen un llibre i el deixen com nou. Jo he de reconèixer que els deixo més trinxadets.
Quan estudiava música, el meu professor sempre em deia que es notava que havia estudiat si deixava anotacions en llàpis als llibres i si les pàgines quedaven rebregades de tant girar-les. No sé si m’ho deia per justificar-me però el cas és que amb els llibres d’estudi sempre hi anoto coses i amb els de lectura a vegades també.
En fi, com que sempre faig rodar el meu cap, ara m’han vingut a la memòria l’Engràcia i la Lucrècia. Aquell relat per capìtols que vas començar i que em va ben enganxar.
Jo només sóc lectora de tota la vida i des d’aquest modest punt de vista he de reconèixer que m’agradaria molt algun dia poder llegir una novel·la d’un escriptor que escriu amb qualitat, frescura, honestedat i un xic de poesia.
T’agraeïxo sincerament les bones estones que em fas passar, Ricard. Cada dia acabo tard de treballar i quan entro aqui i llegeixo entrades tan boniques com les vostres, em sento bé.
Extensible a tots els bloggers que estic coneixent per aqui. Bones persones i plenes de coneixement.
90 dies. Desescalant. Contenta.
Diu Ricard Aldea: ” Un full ensangonat va caure a terra i, en aquell mateix moment, un empedreït lector de novel·les negres sortia amb sigil de la sala i la vida de la bibliotecària s’esvania en silenci.”
4 comentaris
Xavi
El Mussol és l’hòstia, però això tots els qui el llegim ja ho sabem.
No suporto els llibres subratllats, anotats, arrugats… Jo els deixo impol·luts, si bé fa poc vaig veure un vídeo d’un editor andorrà justificant el perquè “donar-los vida”. Et deixo en
enllaç per si et ve de gust passar una estona.
PS
Picasso era un crac destrossant els seus llibres d’estudi. Al museu de Barcelona es poden veure meravelles dibuixades als seus llibres d’infantesa: era en Picasso 🙂
El.la
Siii, aquest video ja l’àvia vist 😊, gràcies !
Pingback:
Ricard Aldea
Wow! ☺️ Gràcies, moltes gràcies!