68. Recomana’m un llibre si us plau

Fa dos hiverns vaig entrar en una de les llibreries històriques de Girona: La Llibreria Geli. Hi vaig entrar amb una amiga en busca de contes pels seus fills petits. Mentre ella buscaba entre les caràtules de dibuixos i missatges educadors, jo em vaig moure cap a la resta de prestatgeries.

Tenia ganes de llegir un llibre nou, diferent del que he llegit fins ara. Quelcom que em pogués sorprendre. Així que, em vaig dirigir al llibreter i li vaig demanar que em recomanés un llibre.

Em va preguntar què m’agradava llegir, necessitava tenir informació per saber quina podria ser la recomanació més adequada per mi. Li vaig respodre: “si us plau, recomana’m el teu llibre preferit. D’entre tots, el que estigui més amagat, el menys popular i menys venut.” El llibreter es va sorprendre i es va engrescar de seguida.

Es va dirigir cap a una prestatgeria al costat del mostrador. Va extreure la primera filera de llibres i de la de darrera en va treure el recull de contes de Juan Rulfo. Em va dir: “té. És aquest. Ja em sabràs dir si l’he encertat o no. “

Juan Rulfo és un escriptor mexicà considerat un dels grans del segle XX a llatinoamèrica. Quan vaig veure que era mexicà ja va despertar el meu interés. Precisament m’ha recomanat literatura mexicana? vaig pensar. No és que tingui predilecció per la literatura mexicana, és tan sols que, de tota la vida, m’ha agradat aquest país.

Com sempre, el llibreter va encertar. Juan Rulfo va escriure pocs contes però magistrals. Altament recomanables. Just quan el vaig comprar estava fent un dels cursos d’escriptura on em demanaven que re-escrivís un conte. Vaig aprofitar aquest recull per escollir-ne un i reescriure-l. Del conte “Es que somos muy pobres” ( J Rulfo 1953 ) en va sortir “La Perdició” ( Dins la categoria Relats d’aquest blog)

68 dies de confinament. Desescalant.

Deia Maya Angelou: ” intenta ser un Arc de Sant Martí en el núvol d’algú altre “