70. Somni sardanista
Joan Maragall: ” La Sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan “
“Somni” és, segons la meva opinió, una de les millors sardanes de tots els temps. Fou composada per Manel Saderra i Puigferrer, un gran músic trompetista nascut a Tortellà el 1908.
Hi ha moltes altres sardanes que m’agraden i que tenen un significat molt més personal per mi. Ja en parlarem més endavant, avui estic somiadora.
Com a sardanista que vaig ser durant molts anys de la meva infantesa i joventut amb la Colla Cors Joves de l’Associació Cultural i Sardanista Flor de Fajol d’Olot, ( http://www.flordefajol.cat/ ) i com a sardanista de cor que sóc i seré sempre, vull avui compartir la lletra d’aquesta sardana i agraïr a Flor de Fajol i a la meva familia els bons anys que vam compartir junts i la gran feina que fan.
Deixo aqui la lletra de “Somni” mentre escolto la sardana.
Lletra de Manuel Pont i Bosch:
Quan la foscor davalla pel pendís del ponent tot el llac és un
càlid cigne d’argent
i les ombres van lentament vestint l’estany, les formes vagues
tot passant van estenent sobre l’instant.
I va lliscant suau, amb riure blau, qui sap on va? Va a somniar.
L’encís, i l’aire es torna una cançó, l’estany és tot tremolor.
Ai quin esguard feliç amb riure tot blau té l’estany, la lluna
vindrà i l’estany veurà la gran llum. Ai, la llum del bell son,
la llum de les fades dansant. Secret de totes les nits, esclat
del somni esperat.
Ai, quin neguit, ai, veus dintre el vent, tot es mou, quin brogit.
Vels de misteri.
Com joncs florits els estels van quedant adormits, i llavors el
vol estrany de les fades emplena l’estany.
Quina cançó d’aigua i espant, les fades van fent tot dansant
claror!
Sota els desmais s’han dat la mà en sardaneig fades i estany,
cantant l’amor, la nit és com un gran cor.
Quin delit, quin frisament, fades blanques com l’argent van
ballant sota els desmais. Ai, quina vivor, fades i estany,
cantant l’amor, és com un gran cor.
Quin màgic encís hi ha per tot, quin dolç encant, l’estany
somriu, resta tot dins la nit somniant.
Tot són ales dins la nit, tot és cant, tot és neguit, l’estany blau
en somni dolç, somriu adormit, resta tot dins la nit, dins la
nit somniant
70 dies de confinament. Desescalant. Somniant.
Deia la ballarina Martha Graham: “Mai penso en les coses que vaig fer; només en les coses que vull fer, en les que encara no he fet. “
