-
Amb Magōkoro
Magōkoro és un terme japonès que significa cor sincer. Tenir magōkoro implica actuar amb bondat i dedicació veritable, tant cap als altres com cap a un mateix. Implica donar amb sinceritat.
A mi em fa pensar en el cor dels infants, que és net i pur de naixement, i vull creure que és així també el cor del nen que tots tenim dins nostre quan ja som adults.
Amb magōkoro vaig fer l’amigurumi que veieu a la imatge i de la mateixa manera, la meva nena interior va regalar aquest ninotet al nen interior que estic segura que viu en la persona que el va rebre. Una persona que és la viva definició del magōkoro.
Ho vaig fer amb sinceritat i gratitud per tot el que ha fet i fa per mi, amb la voluntat de transmetre tot allò que amb paraules i fets no aconsegueixo. O no puc.
Espero que tots poguem recordar la importància dels petits gestos sincers en la nostra vida diària.
Em diu sovint aquesta persona: “jo no faig això per a qualsevol “.
Ara bé, i que quedi entre nosaltres, estic segura que per ell no existeix un “qualsevol”.
Bon 2026 a tothom, de tot cor.
-
Tot anirà bé
A vegades, en comptes d ‘escriure, faig dibuixos.
Diu el Mussol d’Aqualata: “Estic convençut que tot anirà bé”
Jo també ho penso 🙂
-
Encara que hi hagi menys flors als balcons
Molt sovint he parlat del meu petit poble. De com n’és de bonic i tranquil.
Últimament , però, el veig diferent a com l ‘he conegut sempre. El veig diferent perquè hi ha moltes portes tancades i no hi ha tantes flors als balcons.
Quan no veig a la iaia al balcó, ni a en Joan regant el jardí de l’església, ni a en Neli prenent la fresca ni a l’Antonio passant amb la bici… penso que alguna cosa està canviant.
Però no és el poble. Sóc jo ! Som les persones les que canviem i fem que el poble sigui diferent.
Ara entenc que un poble no mor mai mentre la seva gent li doni vida.
Encara que hi hagi menys flors als balcons aquest Nadal passat hi va haver una representació de Pastorets interpretada per la generació més nova del poble amb música en viu gràcies a les boniques veus del Cor del poble. Va ser molt, molt bonic.
Encara que hi hagi menys flors als balcons, el dia de la Festa Major es va engalanar la plaça del poble amb banderes cosides per les veïnes.
Encara que hi hagi menys flors als balcons, els diumenges el local social s’omple de grans i petits per jugar a jocs de taula, aprendre a fer ganxet i a fer petar la xerrada.
Encara que hi hagi menys flors als balcons, el poble respira perquè té uns pulmons sans, inflats per la gent que hi viu, pels que hi han viscut, pels que el visiten i pels que han marxat havent deixat una empremta forta.
Un poble el fa la seva gent. No hi ha secret. Tal com el sol surt cada dia.Deia Albert Einstein :”L’ahir és per aprendre, l’avui és per viure, el demà és per somiar”
