92. Dinem al pati
Ahir vaig dormir molt, unes nou hores d’una tirada i encara hauria dormit més, però quan em desperto ja no puc tornar-me a adormir. Nou hores son moltes però deu ser que les necessitava.
Per fi el dia es va aixecar asollellat. Seria un dia especial perquè dinariem a casa , a fora el pati, amb en David, la Gemma i en Jan. El primer dinar als Hostalets després de tres mesos.
Ens vam passar el matí netejant per casa, com cada dissabte, i vam aprofitar el sol per eixugar la roba. Haviem de preparar el pati pel dinar: els toldos col·locats estratègicament per tenir ombra, un parell de taules ben posades per respectar la distància de seguretat; la mare va posar estovalles i tovallons de paper blau, els gots grocs i els plats de l’hotel de Miami. També va preparar el dinar i va fer el millor pa del mon.
Al costat de les taules vam posa-hi l’hamaca on en Jan s’hi va ben gronxar. També vam poder jugar a pilota, anar amb patinet, collir maduixes, jugar a la Oca i fer-nos el selfie de record. Va ser un dia especial. Un bon dinar, bona conversa sense pantalles pel mig, un sol que ens acompanyava, el jardí florit donant-nos companyia i molta alegria. També en Mia va venir i li va portar un gelat a en Jan.
Mentrestant en Marc caminava per les muntanyes que ens envolten. Per ell també era el seu primer dia al poble després de tres mesos i m’anava enviant fotos com les que veiem aqui. El millor poble del món, deia. Jo li dóno la raó 🙂 En Marc es quedarà uns dies al poble i em fa moltíssima il·lusió poder-lo tenir per aqui a la vora.
A la tarda, després de recollir tot el que va quedar del dinar i la celebració familiar, vaig quedar-me adormida al sofà una bona estona. No sé què em passava amb la son ahir. Potser era l’emoció, potser un descans merescut després d’una setmana llarga de feina. O potser sentia el temps 🙂
Per arrodonir el dia, vam veure Dirty Dancing a la tele. En Rafa va complir amb la seva paraula i em va donar el capritx. He de reconèixer que només en vam veure un tros, no vaig ser capaç de veure-la sencera. M’estic fent gran?
92 dies desescalant. Assolellats. Junts.
Diu Peter Senge: “La conversa és el procés bàsic i essencial que des de sempre ha cohesionat els éssers humans.”
