Una Odissea de coses que passen pel cap
Han passat uns quants dies des que vaig publicar el text de record per en Mia. Pensar en aquest text em fa somriure perquè no recordo haver assistit a cap altra missa funeral en la que, de manera més o menys col·lectiva, les assistents somriguessin com a reacció a un comentari, ni que fos per uns segons. Aquest gest es va donar quan es va lllegir la frase que deia que a en Mia li queien els pantalons a mig cul. Una gran veritat aquesta! No era l’únic, però. En la nostra família n’hi ha i n’hi ha hagut alguns més que compleixen amb aquesta característica d’ “estil” 🙂
En qualsevol cas, no sé si va ser per això o per tot plegat que en finalitzar la cerimonia algunes persones van demanar poder escoltar o llegir de nou el text perquè els hi havia agradat, deien. Per això el vaig publicar.
Ens els següents dies he passat bones estones repescant entrades publicades temps enrere i en Mia apareix a uns quants dels posts. La setmana vinent, a la Residència on en Mia va viure els darrers mesos , li faran un homenatge. Allà hi serem.
Tot plegat, entre aquest “viatge” per les entrades d’aquest blog , els posts-reflexions d’en Ricard al seu blog, i unes coses i altres, em sento més engrescada a escriure. És bonic poder llegir les coses que passaven i que feiem temps enrere. És interessant veure com canvien les coses amb el pas del temps.
De moment, entre un estornut i el següent, us explico, amb una mena d’orgull infantil, que en les darreres setmanes he llegit la Ilíada i ara estic endinsada en la Odissea. M’ho he pres com un repte divertit. Potser si que ja ho hauria d’haver llegit fa temps, però tot just m’hi he posat ara i desitjo acabar aviat perquè se’m fa una mica pesat, tot i que estic molt motivada… No ho sé, jo tampoc no ho entenc 🙂
Diu Homer a la Ilíada “Fins i tot les penes són una alegria per a algú que recorda tot el que va forjar i va somiar”
6 comentaris
Anònim
M’agrada el canvi de la floreta del logo!
Shaudin Melgar-Foraster
μῆνιν ἄειδε θεὰ Πηληϊάδεω Ἀχιλῆος οὐλομένην
Ep, no és spam sinó el principi de la Ilíada en grec homeric, tal com la vaig llegir fa segles i vaig memoritzar el principi. Ja no recordo res de grec tret d’aquest minúscul fragment. M’encantava la Iliada!
L’Odissea l’he llegit unes quantes vegades, sempre en català amb traducció de Carles Riba, no sé si deu ser la versió que has llegit tu. L’Odissea encara m’agrada més que la Ilíada.
El.la
L’estic llegint en castellà, la traducció és de Miguel Temprano Garcia. És una edició de Blackie Books, Clasicos Liberados. És la única edició que tenien a la llibreria. No vam poder escollir. És molt bonica i és fa agradable.
M’està agradant més la Odissea de moment 😁
Francesc
👏🏻👏🏻👏🏻. Molt bé, El·la!
Francesc Carbonell
👏🏻👏🏻👏🏻. Molt i molt bé, El·la!
Ricard Aldea
Molt bé, Mar! Espero que acabis d’animar-te i que escriguis i ens en facis partícips. Endavant i ànims!