Quina colla
En Pinotxo és un vailet entremaliat, desobedient i trapella com el que més. En Geppetto bé prou que intenta mantenir-lo a ratlla però no sempre se’n surt. Ara mateix, sense anar més lluny, mentre en Geppetto és a la fusteria acabant l’encàrrec que li ha fet el Soldadet de Plom, en Pinotxo ha aprofitat per sortir per la porta del darrera de la casa i ha fugit camins enllà fins arribar a la Font del Gat on s’hi ha trobat a en Patufet que està reposant una mica i està collint flors.
En Patufet tot sovint li porta el dinar al seu pare quan aquest treballa al camp i pel camí sempre s’atura una estona a la font per reposar una mica i esperar a la Caputxeta, que cada matí visita a la seva àvia que viu a la vora. En Pinotxo, que també té ganes de trobar-se amb la Caputxeta, s’afanya a arribar a la Font del Gat ben aviat, per poder collir unes margarides que creixen al caminet i fer-ne un ram per la seva amigueta. Però, vet-ho aqui, que sempre s’hi troba en Patufet que és allà amb les mateixes intencions.
Així que ja tenim als dos vailets ben entretinguts collint les flors que tots dos li volen regalar a la Caputxeta.
En Pinotxo avui ha decidit amagar-se darrera uns matolls per donar-li una sorpresa a la Caputxeta i donar-li el ramet de flors abans que ho pugui fer en Patufet. En Patufet, que ja té la mosca al nas, li recorda que no fa gaires dies hi voltava un llop per aquells camins i que va estar a punt de menjar-se a la Caputxeta i a la seva àvia.
-Ves amb compte Pinotxo, que no vingui un llop i et mossegui el nas – li diu.
-No pateixis , Patufet! Aqui ja no hi queden llops. Que no t’en recordes que la setmana passada el caçador ja el va ben espantar al llop després de veure’l rondant la casa de l’àvia de la Caputxeta?
-No n’estiguis tan segur Pinotxo, que de llops n’hi ha més d’un i més de dos. Que no t’en recordes tu del llop que va atrapar fa mesos el mateix caçador amb l’ajuda de les set cabretes? Si el caçador ja n’ha atrapat dos, qui no et diu que hi hagi un tercer llop per aqui?
Amb un to del tot burleta en Pinotxo li respon:
-Què dius Patufet? Tu, tan menudet com ets, ja t’hi podries enfilar i fer-li pessigolles als bigotis del llop si el veus a venir. No tinguis por, home!
-D’acord, així ho faré! – li va respondre en Patufet – Si el veig li faré pessigolles.
Que n’és de bonifaci aquest Patufet, pensa en Pinotxo.
Que n’és d’innocent aquest Pinotxo, pensa en Patufet.
Entre un pensament i un altre, de lluny ja se sent la veu de la Caputxeta que s’acosta tot cantant la cançó del Gegant del Pi. Amb petits saltirons es va apropant als dos amics i en Patufet decideix que ja és hora de fer saltar una mica a en Pinotxo.
Tot decidit, agafa un tovalló que té dins el cistell del dinar del seu pare, i amb les mans protegides pel tros de roba, cull unes ortigues que surten espigades entre les herbes del marge del camí.
Amb les ortigues a la mà, s’en va corrents cap a l’amagatall d’en Pinotxo i , sense que aquest s’adoni de res, s’hi enfila per l’esquena fins arribar-li a la base del coll. En Pinotxo està tan concentrat mirant com s’acosta la Caputxeta que ni se n’ha adonat de que té en Patufet enfilat al clatell.
En Patufet, que és més espavilat que la gana, quan veu que la Caputxeta és a punt d’arribar, acosta les ortigues al bigoti d’en Pinotxo i li fa “pessigolles”.
Renoi quins salts i rebots que fa en Pinotxo. Les flors se li han escapat de les mans i ha caigut de cul per terra. En Patufet, ben lleuger, ha saltat de la seva esquena i , fent com si res, li diu:
-El llop, el llop!
.Què ha sigut aixó ? quina picor que tinc al nas! El llop dius? – crida tot espantat en Pinotxo.
-Si, Pinotxo , li he vist la cua! Però no passis pena, ja ha marxat. No tinguis por! – li diu tot rialler.
I mentre en Pinotxo es frega la cara i s’enfila a un arbre espantat com una mala cosa, en Patufet saluda la Caputxeta i tot content li regala un ram de roselles.
