Llibertat
La meva barca és petita i modesta
Enmig del mar sembla un granet de sucre fi
Perduda en una nit de tempesta
Veig com s’allunya navegant sense destí.
La meva barca té una vela blanca
Feta de tela i retalls apedaçats,
De fusta vella i mal pintada
Només té un rem i una xarxa estripada.
La meva barca no té mariner,
Va sola, no sap on és.
Potser el vent serà un bon timoner,
Potser la lluna un bon recer,
Potser la nit una esperança
De trobar el camí que porta a casa.
I tant se val si és lluny o a prop,
Només cal arribar a port.
De matinada un raig de sol
Tímidament troba el camí
Entre dos núvols de cotó.
La meva barca ha arribat a la platja
Amb la vela hissada i sense por de naufragar.
No està perduda, no se sent sola,
Té al seu costat un rem i una xarxa estripada.
A babord hi havia pintat: Llibertat.
