56. Avui va de peluixos

Avui toca parlar de peluixos. De nines també. Qui em coneix sap que m’encanten les nines i els peluixos. Ja porto a l’esquena unes quantes dècades viscudes però hi ha coses en mi que no canviaran mai. La meva mare cada any escriu una carta als Reis Mags demanant una nina per mi… no caldria dir res més, oi? 🙂

Tinc els peluixos aconseguits a les fires: cada any hem de fer mans i mànigues per aconseguir-ne un a la parada del tiro, a la tòmbola o a la màquina de les grapes.

Tinc els peluixos comprats en viatges: com l’òs panda del zoo de Washington o la foca de Finlàndia, el pingüí de Dubai ( si, sembla mentida però de Dubai en va venir un pingüí! ) i el llop del parc de Molló.

Tinc la Barbie que em van portar les nebodetes de Nova York, la Nancy que em van portar els Reis Mags i en Dumbo de Disney. Tinc l’Osso Grosso i el Super Gos que van ser regals d’aniversari i ara m’acompanyen en totes les reunions virtuals de feina.

Tots aquests éssers inanimats m’han animat en algun moment de la meva vida. Bé es mereixen el seu petit homenatge.

56 dies de confinament. Desescalant.

Diu Antoine de Saint-Exupèry ” Quan t’hagis consolat, t’alegraràs d’haver-me conegut ” ( el Petit Príncep )