96. L’ombra no cau mai en vertical

L’ombra no cau mai en vertical. O potser si, però encara no ho he vist.

Resulta que fa uns dies vam estar unes hores ben entretinguts muntant un tendal damunt la porta de la cuina que dóna al jardí de ca la Montse. Jo, pel meu compte, vaig pensar que la idea consistia en aconseguir una bona ombra al jardí, donat que aquest, per la part del davant, és gran i no té arbres. Per acompanyar el tendal hi té un parell de tumbones per descansar sota l’ombra.

Així que, il·lusa de mi, creia que un cop posat el tendal ja tindriem l’ombra desitjada davant la porta. Però renoi, l’ombra no era enlloc. On s’havia ficat? sota el tendal segur que no hi era. Quina gràcia , doncs, vaig pensar. Mal negoci.

Buscant, buscant, resulta que l’ombra era dins la cuina. Bé, també farà favor tenir l’ombra dins la cuina, així no hi farà tanta calor, pensava jo. Però aleshores on es posen les tumbones ? Dins la cuina? No té massa sentit.

L’ombra és punyetera, no està mai quieta. Poca estona després de col·locar el tendal ja fugia de la cuina i se n’anava pati enllà. Les meves cavil·lacions no paraven quietes tampoc: Així que ja veig les tumbones anant d’aquí cap allà sense parar, també. N’estic segura de que mai s’aturarà davant la porta , no fos cas. L’ombra va a la seva bola i si vols atrapar-la , o bé mous la cuina o bé mous les tumbones.

…

Tot això em fa pensar en l ‘Anna , una nena del poble que, quan era molt petita, un dia va descobrir la seva pròpia ombra. La duia enganxada als peus i , tota sorpresa i espantada, va estar una bona estona intentant empaitar-la. No hi va haver manera. L’Anna és una nena molt intel.ligent i quan va veure que l’ombra anava a la seva , va decidir ignorar-la.

Nosaltres muntem un tendal d’allò més bonic per pescar l’ ombra i és l’ombra la que ens ignora a nosaltres.

96 dies. Acabant de desescalar. Entre el sol i l ‘ombra.

Deia Rabindranath Tagore: “Tu no veus el que ets, sinó la seva ombra “