Pàgines de fusta

“L’ enigma de l’habitació 622” segueix essent un enigma per mi. Tant entusiasmada com m’hi vaig posar i de moment he llegit un trenta-quatre per cent del llibre. No puc culpar l’escriptor ni la trama. Si hi ha algun culpable, aquesta és la meva concentració. Aquesta novel·la està plena de moviments en el temps. Cada capítol et porta a deu anys enrere, a dos dies abans de l’assassinat, a un mes abans de la gran reunió, etc. Fa falta temps de qualitat per poder gaudir de la seva lectura. L’entrada d’ avui d’ en Ricard m’hi ha fet pensar.

Aquest temps de qualitat ara com ara no el sé trobar o si el tinc l’aprofito per altres coses. Posats a buscar més raons que justifiquin la meva poca dedicació a la lectura , puc dir que llegir des del mòbil no és fàcil, no tinc tablet, no m’agrada utilitzar el portàtil per llegir i el meu Kindle està ja vellet, no és tàctil i no té llum.

Trobo a faltar el llibre de tota la vida, vaja.

Em sembla que demà al matí faré una escapada a la llibreria. Tinc el pressentiment que m’hi espera un dels llibre que de tant en tant em cau a les mans per casualitat i que em suposa un gran descobriment. Si és així, us ho explicaré. L’enigma de l’habitació 622 l’aniré llegint a estones que em vaguin de fer-ho per aquests mitjans tecnològics.

A casa hi tinc molts llibres per rellegir i algun que encara no he llegit mai però no en trobo cap que em cridi l’atenció en aquests moments. Estic segura que cada cosa té el seu moment i que hi ha un moment per cada cosa.

Em ve molt de gust, ara, girar pàgines inesperades de fusta nova.

Salut per tothom.