L’Arca de Noè (II) – El Corb
Quaranta dies després del Diluvi Universal, Noè va obrir una finestra de l’Arca i va treure el Corb. Aquest va estar sobrevolant l’aigua i no va tornar fins que les aigues es van eixugar. Noè, al veure que no tornava, va entendre que la Terra encara estava tot coberta d’aigua i no es podia sortir. Després va fer sortir el colom.
No sé vosaltres però jo sempre penso en el colom que va sortir de l’Arca i va tornar amb una rama d’olivera al bec. No penso mai que abans que el colom el Corb ja havia sortit amb la mateixa missió.
El Corb, el gran oblidat i el més prejutjat. Aquesta au és negra en la majoria de les seves espècies. És una au carronyera i simbològicament se l’ha relacionat molt amb la por, el mal, la obscuritat i la mort. La cultura, però, també li dóna color i afabilitat.
Més enllà dels mites i les llegendes, el Corb està present també en la literatura. Shakespeare en alguna de les seves obres covertia al corb en objecte de superstició com a presagi de la mort. A “Otelo” per exemple.
Podem trobar també referències al corb a l’obra mestra de Miguel de Cervantes ” El Quixot”, quan un dels seus personatges es convertia en corb. També trobem el corb en obres d’Stephen King i Isaac Asimov.
Charles Dikens, en la seva novel·la “Barnaby Rudge” , aporta a la seva mascota Grip, un corb, com a protagonista. Grip va ser un gran company per l’escriptor , tant que quan l’au va morir la va fer dissecar.
Edgar Allan Poe, el 1895 va publicar el poema The Raven ( El corb ) inspirat en el corb de Dickens. Eus aqui una relació d’amistat entre els dos escriptors que va néixer gràcies a un corb. El poema de Poe va ser l’obra que li va donar el reconeixement internacional.
El corb és un dels animals més intel·ligents del planeta, pot ser tan intel·ligent com un ximpancè. Són capaços de resoldre problemes, viuen en societat, es comuniquen i aprenen entre ells, fabriquen i utilitzen eines, tenen una elevada memòria, s’ajuden , saben divertir-se.
Avui, els corbs, m’agraden una mica més. 🙂
