89. La sara i el xuxo
Diumenge passat vam tornar a la pastisseria després de tot el confinament. Mesos sense veure els meus tiets i cosins. Encara no ens hem vist tots, poc a poc ens anirem retrobant.
Després de tants diumenges veient-nos en les videoconferències familiars; poder-nos veure ara en persona em va emocionar molt.
El nostre ritual de cada dissabte era anar a Olot amb la mare i passar per la botiga. La Pastisseria Ferrer d’Olot per nosaltres ha sigut sempre ” la botiga”. Entrem, ens saludem i xerrem una estona mentre prenem un croissant, uns melindros i un cafè mokka dels que prepara l’Ester que són els millors del món.
El padrí és a taula esmorzant, la padrina no té mai el cul quiet: entra i surt, puja i baixa les escales a tota velocitat i xerra pels descosits sempre amb un sentit de l’humor que s’encomana. Per sentit de l’humor el de l’Ester, també. És fantàstica. No calen més paraules per descriure-la. La melena li ha crescut moltíssim i ara podem fer unes trenes espectaculars. En Jordi, des de dalt, crida i diu: Puja! Sempre té alguna cosa especial per ensenyar. Aquesta vegada ens va ensenyar com ha quedat la nova sala dels forns. Uns forns nous que, per cert, els van instal·lar ahir i els van pujar a pes. Valents.
Tornant al diumenge passat, he de dir que, després de dinar, vam menjar xuxo i sara de xocolata per primera vegada en molt de temps i encara en guardo el sabor. Quina il·lusió.
Gràcies familia!!!
89 dies desescalant. Amb dolços és més fàcil.
Deia Manuel de Pedrolo: “Conviure és viure els uns amb els altres i no pas els uns sota els altres “
