Confinament segona etapa
-
45. Els aplaudiments de les 20:00h
No cal repetir el que ja es diu diàriament i del que en som tots plenament conscients. Només sentim-nos feliços per la sort que tenim de viure on vivim.
De tenir les persones que tenim al costat.
De tenir els recursos dels que disposem.
De tenir bons veïns i bons amics.
De tenir salut.
Si hem patit alguna pèrdua, sentim-nos afortunats per haver tingut a la nostra vida a persones tant especials.
Estiguem preparats per totes les coses bones que vindran i pel que aprendrem també de les menys bones.
Tot ens servirà per creixer .
Tot serà una oportunitat per fer-nos més grans.
Que fer-se gran, en tots els sentits, té un enorme valor.
Salut per tothom.
45 dies de confinament.
Diu Noah Gordon: » El que em dóna més esperança és la valentia mostrada per gent de tot el mon , que els permet lluitar amb força «
També us pot agradar
16. Buenas!
-
44. Canvis
Des que va començar el confinament fins al dia d’avui, casa nostra ha sofert petites transformacions que a simple vista no es noten però ho estan canviant tot.
Les dues habitacions del fons s’han adaptat per al teletreball. Per això, el silló que hi havia a l’habitació 1 s’ha col·locat a l’habitació 2. La tauleta de nit de l’habitació 2 s’ha col·locat a l’habitació 1 i serveix de suport per a la impressora. La còmoda de l’habitació 1 ara està al distribuïdor que hi ha entre les dues habitacions. La taula vella de la cuina que estava al garatge ara és l’escriptori de l’habitació 1. Les cadires que hi havia al distribuïdor ara s’han mogut de lloc i una d’elles ha anat a parar al cuarto de la rentadora, una altra a l’habitació 1. La guitarra que estava al distribuïdor ara està a l’habitació 1 també, igual com la tauleta amb l’invent de la impressora petita. Fins i tot la palmera ha canviat de lloc. D’estar a la cantonada dreta del distribuïdor ara està a la cantonada esquerra. Sembla que li agrada, perquè creix més de pressa que mai.
Per posar la còmoda al distribuïdor hem hagut de treure l’escriptori blanc i el banc de fusta que estava ja tot força trencat. Al lloc del banc hi hem posat una banqueta petita i blanca amb cistellets que teniem a l’habitació principal ( ja parlo com els germans Scott) i allà n’hi hem posat un de nou.
Com que ara fem servir la cuina molt més que abans, hem col·locat uns petits penjadors per draps que abans no teniem. A més a més, a l’estanteria on hi havia les tasses d’Starbucks ara hi hem posat les càpsules de cafè i les tasses, platets i culleres. Just a sota, sobre l’encimera al costat de l’aigüera, ara hi ha la cafetera. El rellotge de paret l’hem posat a la sala, a la paret de la tele i al seu lloc hi hem posat un petit quadre que abans estava al distribuïdor. A la cuina hi hem posat un rellotge de sobretaula.
El garatge té un armari nou i els vells estan desmuntats, tot està molt endreçat i esperant poder llençar tots els «trastos» que s’han acumulat fent neteja.
Ah si, la catifa que hi havia a l’habitació 1 ara està a l’habitació principal…
M’he marejat 😀 Podria seguir explicant canvis, perquè encara n’hi ha hagut més, però segur que ja tenim rodesa de cap 🙂 Prefereixo no rellegir ni corregir res del que acabo d’escriure!
44 dies de confinament
#lectura #confinament
Diu Murakami: « Tots vivim en una espècie de gàbia, la que suposa ser un mateix «
També us pot agradar
16. Buenas!
-
43. Versos cosits
Antologia poètica MMPol En una tarda de descans, amb ganes de fer quelcom que m’evadís una mica, vaig pensar que podria ser interessant cosir versos de diferents poemes de Miquel Martí i Pol i veure si se’n podria extreure una història. Els versos els vaig obtenir de l’Antologia Poètica de la imatge. A veure què us sembla.
Visc en un poble petit, el poble vell sense un bocí d’ història. La gent que jo conec es lleva a toc de sirena. Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set i vint-i-cinc .
Com que de sobte m’he fet vell i a penes em moc de casa, fora no sé què hi ha ni ho vull saber: amb l’aspre món de dins en tinc ben prou. Però la vida, poderosa, esclata fins i tot en un àmbit tan estricte.
De la finestra estant miro els arbres. Si tot el que m’enmarca la finestra és viu mentre jo visc, quin alt poder aquesta vida meva ! Al carrer fa una tarda tranquil.la, volen baix els ocells, com si potser presentíssin l’esclat d’un temporal llunyà.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima la vida per damunt de qualsevol riquesa. Ara escric i amb el teu alenar m’acompanyes. Vine , doncs , pels camins inoblidables, els que hem guarnit de somnis i cançons. Apressa tant com puguis el retorn que la casa és molt trista sense tu.
Tardes enllà, si llegim aquests versos, t’amoixaré els cabells amb la mateixa tendresa amb què els escric per evocar-te.
43 dies de confinament
Diu Miquel Martí i Pol: Així s’escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú.
#contes #confinament #joemquedoacasa #lectura
També us pot agradar
16. Buenas!