El tren dels nens

Un altre amor a primera vista.

Ja he llegit l’últim de Sandra Barneda “Un océano para llegar a ti ” i “La loca de la casa” de Rosa Montero. Així que ahir vaig anar a la llibreria a veure si hi trobaria una amor a primera vista.

Vaig haver d’esperar una estona a que es buidés la llibreria abans de poder-hi entrar. Com que tenen les portes de vidre, des de la plaça veia com les llibreteres embolicaven llibres sense parar. Els regals l’última hora, deien.

Així que vaig pensar que seria millor no buscar i rebuscar. Per no estar-hi massa estona i així deixar pas de seguida als clients que s’acumulaven fent fila a la plaça.

Dit i fet. Vaig entrar i vaig anar de dret al mostrador de la caixa, on hi ha piles de llibres que m’imagino que són les últimes novetats i/o els més venuts.

De seguida vaig veure “El tren dels nens “. El que fa el màrqueting: una bona portada i un títol ben escollit. La vista se’m va clavar en aquesta portada. En el nen. En el títol.

El vaig comprar sense pensar-m’ho. Tal com m’ha passat altres vegades, en menys de cinc minuts ja tornava a ser al carrer amb el llibre sota el braç.

Com sempre, no faig ressenya. Només destaco el llenguatge planer, ple de detalls, molts adjectius i un llenguatge molt encertat per un narrador que parla en primera persona i té només set anys.

Tan sols porto llegides trenta-set pàgines de tres-centes dues. El llibre no té índex, ni dedicatòria ni agraïments. Va al gra i ja hi esric.ven enganxada.

Amb poques pàgines he rigut, he tingut ganes d’abraçar al protagonista Amerigo i he tingut ganes de dir-li coses, d’agafar-lo de la mà i no deixar-lo marxar.

Cuidem-nos molt tots. Bon dia i bona lectura.

Diu Amerigo de la mà de Viola Ardone: ” Jo de sabates meves no n’he tingut mai (…) La mare diu que camino de tort. No és culpa meva. Són les sabates dels altres (…) Quan arriben a mi , què en saben, de com camino jo i d’on vull anar ? “