-
Bon Nadal, Bones Festes i Molt Bon Any
-
Noticies de la tieta
Pels volts del mes de juny vaig escriure una carta a la Tieta Palmira. Fins ara no n’havia tingut més noticies però aquest cap de setmana he sabut que té la meva carta, que està molt bé i que ja m’ha contestat però no té ningú a qui deixar-li la carta perquè la porti a una bústia.
El més important de tot és que ella està molt bé. Desperta i espavilada com sempre, amb aquella veu de refilet inconfusible que et fa somriure encara que no ho vulguis.
Sentir la seva veu també et fa posar les mans al cap i buscar una cadira, que la tieta és d’aquelles persones que no acaba mai la corda, així que, quan telefona, val més posar-s’hi còmode i somriure. Que un altra dia potser la trobarem a faltar.
Cuidem-nos molt. Estiguem contents.
Deia Charles Dickens :»la vertadera grandesa consisteix en fer que tots se sentin grans»
-
79. A la tieta Palmira
Estimada tieta,
Fa anys que no t’escric. D’un dia per l’altre vaig deixar de fer-ho. Et podria donar les raons però, per molt que jo me les crec i per mi ho justifiquen, sonarien a excusa. Prego sàpigues disculpar-me.
De res serviria dir-te que hi he pensat moltes vegades i que he llegit i rellegit les teves cartes en moltes ocasions.
Durant el temps que vaig disfrutar del nostre intercanvi epistolar vaig gaudir molt de l’exercici d’escriure amb paper i bolígraf i de compartir idees, pensaments i experiències entre generacions ben distants com són les nostres.
Vaig fer el cerimoniós acte d’enganxar un segell a un sobre i tirar-lo a la bústia un munt de vegades. Ho feia els matins, abans de les vuit, per assegurar- me que el carter la recolliria el mateix dia. Avui ho tornaré a fer.
Després contava els dies que pensava que trigaria a rebre la teva carta i quan la tenia a les mans la llegia amb moltes ganes. Sempre hi posaves alguna sorpresa: un poema, un dibuix , uns rodolins… ho tinc tot guardat.
Aviat serà el teu aniversari. No vull deixar que passi més temps. Aquesta carta que ara escric aquí també la tinc escrita en paper i, com he dit abans, d’aquí a una estona la portaré a la bústia.
Desitjo que la rebis aviat i que et faci feliç. Que estiguis contenta i encara tinguis ganes d’escriure i explicar-me alguna cosa.
Una abraçada ben forta.
Mar.
79 dies. Desescalant. Una mica nostàlgica.
Diu la tieta Palmira: » quan arriba mitja nit i comença un nou dia , la ràdio que mai calla ens explica què farà el dia »
