Llegir és un plaer i llegir a Montserrat Roig i a Gaspar Hernández és un plaer doble. Dos persones i estils ben diferents que , al menys en aquest moment, a mi m’omplen del tot.

( He de dir entre parèntesis que ja he acabat ” l’enigme de l’habitació 622″ de Joël Dicker i també el llibre d’Irene Solà “Canto jo i la muntanya balla”. Tots dos ben diferents i m’han agradat molt )

Aquests dies tinc a les meves mans un recull d’entrevistes que Montserrat Roig va fer a diverses personalitats de la literatura catalana. Entre ells els meus admirats Miquel Martí i Pol i Mercè Rodoreda. També entrevista a Josep Pla, Vicent Andrés Estellés, Clementina Arderiu, i un llarg etcètera. No us podeu imaginar com estic disfrutant.

No us podeu imaginar com estic aprenent.

M’hauria de fer una mica de vergonya admetre que encara no havia llegit res de Montserrat Roig, però penso que mai no és tard i ara que ho faig me’n venen ganes de llegir més coses d’ella. En general fan ganes de llegir bona literatura com la que ens ofereixen els nostre escriptors en la nostra llengua.

Entre una entrevista i una altra m’encanta canviar una mica i per això llegeixo el nou llibre de Gaspar Hernández. És un escriptor que m’agrada molt llegir. Té un llenguatge molt planer i molt suau que m’és familiar. No és estrany, donat que és veí del poble del costat del meu, per tant, suposo que em sento identificada amb les expressions i el vocabulari que utilitza.

En Gaspar és un periodista especialitzat en psicologia i creixement emocional. Junt amb el seu talent com a escriptor, això fa que tingui una habilitat especial per fer que els conceptes que semblen molt difícils no ho resultin gens. Allò que mai no havia entès ell ho sap explicar amb poques i bones paraules. Tot plegat ben regat amb exemples basats en la seva pròpia experiència i amb un munt de referències acreditades que recolzen les seves explicacions. A l’espera de que publiqui una nova novel·la ben aviat, de moment segueixo aprenent amb “La llibertat interior”.