-
89. La sara i el xuxo
Diumenge passat vam tornar a la pastisseria després de tot el confinament. Mesos sense veure els meus tiets i cosins. Encara no ens hem vist tots, poc a poc ens anirem retrobant.
Després de tants diumenges veient-nos en les videoconferències familiars; poder-nos veure ara en persona em va emocionar molt.
El nostre ritual de cada dissabte era anar a Olot amb la mare i passar per la botiga. La Pastisseria Ferrer d’Olot per nosaltres ha sigut sempre ” la botiga”. Entrem, ens saludem i xerrem una estona mentre prenem un croissant, uns melindros i un cafè mokka dels que prepara l’Ester que són els millors del món.
El padrí és a taula esmorzant, la padrina no té mai el cul quiet: entra i surt, puja i baixa les escales a tota velocitat i xerra pels descosits sempre amb un sentit de l’humor que s’encomana. Per sentit de l’humor el de l’Ester, també. És fantàstica. No calen més paraules per descriure-la. La melena li ha crescut moltíssim i ara podem fer unes trenes espectaculars. En Jordi, des de dalt, crida i diu: Puja! Sempre té alguna cosa especial per ensenyar. Aquesta vegada ens va ensenyar com ha quedat la nova sala dels forns. Uns forns nous que, per cert, els van instal·lar ahir i els van pujar a pes. Valents.
Tornant al diumenge passat, he de dir que, després de dinar, vam menjar xuxo i sara de xocolata per primera vegada en molt de temps i encara en guardo el sabor. Quina il·lusió.
Gràcies familia!!!
89 dies desescalant. Amb dolços és més fàcil.
Deia Manuel de Pedrolo: “Conviure és viure els uns amb els altres i no pas els uns sota els altres “
-
70. Somni sardanista
Colla Cors Joves d’Olot
Joan Maragall: ” La Sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan ““Somni” és, segons la meva opinió, una de les millors sardanes de tots els temps. Fou composada per Manel Saderra i Puigferrer, un gran músic trompetista nascut a Tortellà el 1908.
Hi ha moltes altres sardanes que m’agraden i que tenen un significat molt més personal per mi. Ja en parlarem més endavant, avui estic somiadora.
Com a sardanista que vaig ser durant molts anys de la meva infantesa i joventut amb la Colla Cors Joves de l’Associació Cultural i Sardanista Flor de Fajol d’Olot, ( http://www.flordefajol.cat/ ) i com a sardanista de cor que sóc i seré sempre, vull avui compartir la lletra d’aquesta sardana i agraïr a Flor de Fajol i a la meva familia els bons anys que vam compartir junts i la gran feina que fan.
Deixo aqui la lletra de “Somni” mentre escolto la sardana.
Lletra de Manuel Pont i Bosch:
Quan la foscor davalla pel pendís del ponent tot el llac és un
càlid cigne d’argent
i les ombres van lentament vestint l’estany, les formes vagues
tot passant van estenent sobre l’instant.I va lliscant suau, amb riure blau, qui sap on va? Va a somniar.
L’encís, i l’aire es torna una cançó, l’estany és tot tremolor.
Ai quin esguard feliç amb riure tot blau té l’estany, la lluna
vindrà i l’estany veurà la gran llum. Ai, la llum del bell son,
la llum de les fades dansant. Secret de totes les nits, esclat
del somni esperat.Ai, quin neguit, ai, veus dintre el vent, tot es mou, quin brogit.
Vels de misteri.Com joncs florits els estels van quedant adormits, i llavors el
vol estrany de les fades emplena l’estany.
Quina cançó d’aigua i espant, les fades van fent tot dansant
claror!Sota els desmais s’han dat la mà en sardaneig fades i estany,
cantant l’amor, la nit és com un gran cor.
Quin delit, quin frisament, fades blanques com l’argent van
ballant sota els desmais. Ai, quina vivor, fades i estany,
cantant l’amor, és com un gran cor.Quin màgic encís hi ha per tot, quin dolç encant, l’estany
somriu, resta tot dins la nit somniant.
Tot són ales dins la nit, tot és cant, tot és neguit, l’estany blau
en somni dolç, somriu adormit, resta tot dins la nit, dins la
nit somniant70 dies de confinament. Desescalant. Somniant.
Deia la ballarina Martha Graham: “Mai penso en les coses que vaig fer; només en les coses que vull fer, en les que encara no he fet. “
