En aparença avui és un diumenge qualsevol: Un cafè amb llet ben calent per despertar-nos ara que el fred comença a arrabassar les parets, un passeig fins a la font, roba estesa al patí ( que el sol eixugarà en poca estona ). Un matí d’estar per casa sense mirar el rellotge. Xandall i mitjons, sense un calçat que estrenyi els peus i ens recordi que hem d’anar d’una banda a l’altra a corre cuita.

El calendari ens seguirà ensenyant un diumenge igual com els anteriors i els que estan per venir, però cada dia és únic i especial. Cada dia és bonic. No importa si estem sols o envoltats de gent. El que importa és que estem bé. El que importa és que som a casa.

Farem un bon dinar acompanyat d’una agradable sobretaula i jocs d’entreteniment. Per la finestra veurem que al Pirineu ja hi ha neu i que el riu porta aigua molt neta. Sortirem al balcó i veurem el carrer ple vida, amb gent amunt i avall. Algunes persones amb pinta d’excursionistes novells i d’altres més experimentats. Algun despistat que no té clar on ha anat a parar i tothom fent fotografies als balcons que encara floreixen molt vius i colorits.

No hi ha dos dies iguals i aquest fet tan senzill i inevitable fa que un diumenge qualsevol no sigui mai com qualsevol diumenge.