La primera figura del pessebre no pot ser cap altra. El ferrer, amb el mall i l’enclusa, representa una part important de la nostra familia. El meu avi matern era ferrer, el seu germà també ho va ser i a dia d’avui l’ofici segueix viu gràcies a en Narcís, el nebot del meu avi.

Casa nostra és Cal Ferrer i el nostre pessebre s’acomoda sobre el moble de ferro que en Narcís ens va construïr expressament.

Aquesta figura és una de les moltes que al llarg dels anys hem comprat al mercat de Nadal de Valladolid.

Ferrer: menestral que té l’ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.

Deia Vicenç Ferrer : “L’acció és una oració sense paraules… L’ acció bona conté totes les filosofies, totes les ideologies, totes les religions.”

Cuidem-nos molt tots. Que tinguem una salut de ferro.

Potser inspirada en el post diari de les setmanes de confinament o potser una mica contagiada de l’esperit nadalenc que ja es respira. Potser per cap d ‘aquestes raons o per totes dues. El cas és que he pensat que seria bona idea fer un post diari des d’ara fins Nadal per anar construïnt, poc a poc, el peassebre.

Cada dia descobriré una peça del meu pessebre i alguna història que s’hi amagui al darrera.

Si us aveniu a seguir els posts, veureu que hi ha peces de tota mena: de plàstic, de fang, de fusta… algunes de grans i altres molt petites. Totes acabaran formant part d’un pessebre atípic, del tot desproporcionat, sense cap sentit estètic. Res d’això no és important. El que importa és el que signifiquen, el que expliquen i els bons records que tornen sempre que les miro.

Benvinguts, passeu passeu, que de les peces també en farem caliu.

Cuidem-nos molt tots.

Deia Josephine Dodge, “Recorda, aquest mes de desembre, que l’amor pesa más que l’or”