He clicat el botonet d’Entrada Nova i , sense més ni més m’ha vingut al cap aquesta frase/vers: » Ben poca cosa tens». Segur que, més d’una vegada, en una fracció de segon us han passat un munt de pensaments per la ment, veritat?

Això mateix és el que m’ha passat ara: Perquè m’ha vingut aquesta frase al cap? No és veritat en mi aquesta frase. Afortunadament no tinc poques coses i , per damunt de tot, tinc salut i feina i una molt bona familia. De què em sona la frase? és d’una cançó? l’he sentit dir a algú ? Ai no, que és un poema de Martí i Pol ( com no… ).

He anat de seguida a Sant Google a veure què «explica aquest poema» i els primers versos que he llegit són aquests:

Ben poca cosa tens:
La taula i uns quants llibres,
l’enyor d’ella, que és lluny
i tampoc no l’oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.

He trigat tres segons a llegir-ho? Potser un més o un menys. No m’ha fet falta llegir-ne més. «la taula i uns quants llibres» i he pensat que certament els llibres m’omplen molt i tinc la taula sempre amb el plat a punt, la taula per treballar, la taula per fer treballs manuals…

«L’enyor d’ella, que és lluny i tampoc no l’oblides»… He pensat en l’Ester i la seva germana, en la Carmeta i la seva filla, en la Carla i la seva mare. Elles si que l’enyoren molt, perquè la seva «Ella» se n’ha anat per sempre fa pocs dies. Les persones que les estimem no les oblidem a cap d’elles. Si un simple pensament pogués servir d’ajuda…

«i aquest silenci, dens de paraules no dites» Quan ho he llegit he pensat quina sort que tinc de tenir aquest blog i de tenir a les persones que hi ha al darrere i al costat.

Cuidem-nos molt tots.

Diu Miquel Martí i Pol

«Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil·la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.»