El post d’ahir acabava amb una frase del Rimpoché Yongey Mingyur i això ha fet que avui parli d’ell i d’un dels seus llibres: l’Alegria de Viure

Yongey Mingyur és mestre budista tibetà. En algun moment va ser considerat l’home més feliç del món. Deixo aqui un enllaç a la seva biografia https://espanol.tergar.org/acerca/mingyur-rinpoche/

Fa uns quants anys, potser cinc o sis, vaig coneixer el món de la meditació, en part per casualitat, en part per recomanació de la meva “coach”. Em deia que m’aniria bé fer meditació guiada i jo, tota complidora, vaig començar a buscar videos a youtube per poder practicar aquest tipus de meditació. Ni tan sols sabia el que significava meditar. Com molta gent, creia que meditar significava evadir-se, deixar de pensar i relaxar-se. Res més allunyat de la realitat.

Sigui com sigui, els videos no m’anaven bé i vaig decidir buscar per internet a veure si trobava per la meva zona algun lloc on donessin classes de meditació. No vaig saber trobar res i com sol passar moltes vegades, quan ja gairebé estava a punt de rendir-me, un bon dia va caure a les meves mans un paperet de color taronja. Era en una cafeteria prop de l’oficina on treballo. En el paperet hi havia un numero de telèfon al que trucar si volies aprendre a meditar.

Em va faltar temps per telefonar. He de dir que aquesta trucada em va canviar la vida. Des d’aqui agraeixo a la Rosa i a la resta de companyes del grup tot el que han fet i fan per mi.

Així que al seu costat estic aprenent a meditar, seguint les pautes marcades pel Rimpoché protagonista d’aquest bloc. El llibre “L’Alegria de Viure” és la nostra base. És un llibre fantàstic que el pots obrir per qualsevol pàgina i començar a llegir. Quan acabes el pots tornar a començar i sempre hi trobes coses noves. És el llibre perfecte per tenir sempre a la tauleta de nit i no oblidar que sóm éssers perfectes i que la felicitat està a l’abast de tothom.

48 dies de confinament

Deia Santideva: “Mira a tot el que vegis amb un cor obert i amoròs”

P.D. En un altre post hauré de parlar del sopar que vam compartir amb Mingyur Rimpoché

En una tarda de descans, amb ganes de fer quelcom que m’evadís una mica, vaig pensar que podria ser interessant cosir versos de diferents poemes de Miquel Martí i Pol i veure si se’n podria extreure una història. Els versos els vaig obtenir de l’Antologia Poètica de la imatge. A veure què us sembla.

Visc en un poble petit, el poble vell sense un bocí d’ història. La gent que jo conec es lleva a toc de sirena. Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set i vint-i-cinc .

Com que de sobte m’he fet vell i a penes em moc de casa, fora no sé què hi ha ni ho vull saber: amb l’aspre món de dins en tinc ben prou. Però la vida, poderosa, esclata fins i tot en un àmbit tan estricte.

De la finestra estant miro els arbres. Si tot el que m’enmarca la finestra és viu mentre jo visc, quin alt poder aquesta vida meva ! Al carrer fa una tarda tranquil.la, volen baix els ocells, com si potser presentíssin l’esclat d’un temporal llunyà.

Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima la vida per damunt de qualsevol riquesa. Ara escric i amb el teu alenar m’acompanyes. Vine , doncs , pels camins inoblidables, els que hem guarnit de somnis i cançons. Apressa tant com puguis el retorn que la casa és molt trista sense tu.

Tardes enllà, si llegim aquests versos, t’amoixaré els cabells amb la mateixa tendresa amb què els escric per evocar-te.

43 dies de confinament

Diu Miquel Martí i Pol: Així s’escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú.

#contes #confinament #joemquedoacasa #lectura