-
Abraçades contentes
La setmana passada vaig estar força concentrada en dues coses: descansar i avançar amb el meu petit projecte d’escriure i dibuixar un conte.
Vaig fer els deures que em vaig autoimposar i , gràcies a uns quants tutorials de youtube, vaig ser capaç de fer algun dibuix que, al meu parer, són prou dignes 🙂 He dibuixat un gos, un coet, una bicicleta, el planeta terra, motxilles, botes i mitjons ; estrelles, camins, cistells i vestits de neoprè i unes quantes coses més.
El conte també està força avançat. L’esborrany l’he corregit unes quantes vegades i no descarto corregir-lo més cops. Mai no estic prou contenta. Tot i això, estic convençuda que el resultat final serà acceptable.
De moment estic fent un esborrany escrit a mà en una llibreta de pàgines blanques, sense pauta, amb lletra lligada que és la que ara llegeix el meu nebot. La mare i en Rafa m’ajuden a pintar els dibuixos i així, entre tots tres, el tirem endavant. De moment hem ocupat setze pàgines.
Tinc la sensació de treballar a cegues amb aquest conte perquè no n’he fet mai cap abans. M’ho estic passant molt bé.
Com deia al principi, la setmana passada la vaig dedicar a descansar molt i estic contenta d’haver-ho aconseguit. Ara ha arribat el moment de tornar a “tot gas” , amb empenta i força.
Per cert, quan he arribat a casa, la mare m’ha dit que avui ens ha deixat una veïna. Una veïna molt maca, que tenia el cor malalt i cansat. Una veïna que forma part del millor Cinema a la fresca publicat fa poc temps. No l’oblidarem.
Abraçades contentes.
-
Un conte a mig fer
Estic escrivint un conte. Comencem pel principi. En primer lloc va sorgir la idea: Vull escriure un conte per en Jan.
Quan va néixer ja li vaig escriure una cançó. El meu professor de guitarra em va deixar una de les seves partitures. Posar-li lletra va ser una de les coses més boniques i interessants que he fet mai. En Paco em va donar les normes i jo les vaig seguir. Ell també es va ocupar de posar-hi la música amb la seva guitarra i una alumna seva hi va posar la veu. Tot plegat va ser un projecte que ens va durar uns mesos fins que en va sortir un cd ( fet a casa, òbviament ) . Vam editar la partitura, vam crear una caràtula, vam registrar la cançó i ja vam tenir el producte fet. És d’estar per casa ? Si. Però que bonic.
Doncs ara vull fer el mateix amb un conte. Com sempre, o gairebé sempre, que escric un relat, la història s’escriu sola. Començo amb un o dos personatges, una idea primària del que serà el tema i l’argument i després, quan em poso a escriure, són els mateixos personatges els que ho decideixen tot. En el cas del conte els personatges són dos: en Jan i la gosseta Trufa. L’argument me’l reservo per quan el tingui acabat, que em farà il·lusió de compartir-lo amb vosaltres. Això si, aquest parell fan un bon equip.
Ara que la història està escrita l’estic corregint. També estic pensant que he de fer els dibuixos. No tinc ni idea de quants dibuixos ha de tenir el conte, ni sé quantes pàgines ha d’ocupar i quines mides ha de tenir. Per no saber, no sé ni com el convertiré en un conte editat com si fos de veritat. De moment, ja he trobat tutorials a youtube que ensenyen a fer dibuixos. Les meves mans no saben dibuixar. No. No en saben. Gens. Gens ni mica. Ni una mica. Així que tiraré de l’ajuda que tinc a casa i dels tutorials.
En tinc moltes ganes i, com que se m’ha posat entre cella i cella, de ben segur que, si tot va bé, el tindré acabat per Nadal. No hi ha res com tenir confiança :). Estic escrivint un conte!
