La meva barca és petita i modesta

Enmig del mar sembla un granet de sucre fi

Perduda en una nit de tempesta

Veig com s’allunya navegant sense destí.

La meva barca té una vela blanca

Feta de tela i retalls apedaçats,

De fusta vella i mal pintada

Només té un rem i una xarxa estripada.

La meva barca no té mariner,

Va sola, no sap on és.

Potser el vent serà un bon timoner,

Potser la lluna un bon recer,

Potser la nit una esperança

De trobar el camí que porta a casa.

I tant se val si és lluny o a prop,

Només cal arribar a port.

De matinada un raig de sol

Tímidament troba el camí

Entre dos núvols de cotó.

La meva barca ha arribat a la platja

Amb la vela hissada i sense por de naufragar.

No està perduda, no se sent sola,

Té al seu costat un rem i una xarxa estripada.

A babord hi havia pintat: Llibertat.

Aquest matí enyoraves la flaira
De les galetes i el cafè acabat de fer
Una abraçada, un petó als llavis
Sents pessigolles com la primera vegada

Quan els records fan que els teus ulls s’emboirin
Seus vora el foc com si seguís al seu costat

Treus la guitarra, tenses les cordes
Dels teus dits en surten hermoses melodies
Li cantes una i una altra vegada
Per dir-li com te l’estimes.

Després de tant temps el teu desig segueix essent
poder enllaçar de nou les vostres mans per sempre.

I quan cau la tarda veus l’estrella
No és un miratge, creus que és ella que t’espera allà dalt.

Ara ja saps que finalment ha arribat l’hora
De deixar que el teu destí faci per tu.

Fa pampallugues la llum de l’estrella
Que per la finestra entra de nit a dur-te el son.
Com t’acarona mentre somnies
Sóc l’angelet que et guarda i et dic en veu baixa
Els somnis es fan realitat.